A banda del fenomen Stieg Larsson, que arrossega lectors arreu del món amb la sèrie Mil·lènium, publicada pòstumament, les vendes aquest Sant Jordi han quedat força repartides entre una sèrie d'autors catalans, encapçalats per Gaspar Hernàndez, amb El silenci. Vénen després L'últim home que parlava català, de Carles Casajuana, L'any del senyor, d'Eloi Vila, Barcino, de Maria Carme Roca, Olor de colònia, de Sílvia Alcàntara, i El nas de Mussolini, de Lluís A. Baulenas. En ficció en castellà, es va imposar l'assaig de Javier Cercas, Anatomía de un instante. A les comarques de Tarragona, Impremta Babel, d'Andreu Carranza; L'òmnibus de la mort, de Toni Orensanz, i 50 indrets amb encant, d'Antoni Jordà i José Carlos León, són alguns dels més venuts.
La novel·la sobre la meditació i el poder de la ment per guarir malalties del periodista Gaspar Hernàndez, El silenci (Destino), encapçala la llista de més venuts de ficció en català per Sant Jordi, tal com havien apuntat les travesses. Ve tot seguit un altre dels noms que més havia sonat, el del diplomàtic Carles Casajuana, amb L'últim home que parlava català (premi Planeta). La resta de vendes ha quedat força repartida entre autors molt diversos com ara Eloi Vila, que s'estrenava com a novel·lista amb L'any del senyor (Alisis); Maria Carme Roca, amb la novel·la històrica Barcino (Columna); la novell Sílvia Alcàntara, amb Olor de Colònia (Edicions de 1984) i el guanyador del Sant Jordi, Lluís-Anton Baulenas, amb El nas de Mussolini (Proa).
En l'aparat de no-ficció en català ha sobresortit Crònica de la independència (Columna), de Patrícia Gabancho; El món sobre rodes (Ed. 62), d'Albert Casals; No m'ho crec! (La Magrana), de Joan Majó; La festa dels sentits (Ara Llibres), de Sebastià Serrano; i Per què som com som (Destino), d'Eduard Punset.
A part de Stieg Larsson, el gran triomfador de la jornada amb els dos títols de la sèrie publicats fins ara (Els homes que no estimaven les dones i La noia que somniava un llumí i un bidó de gasolina Columna), es va vendre La solitud dels nombres primers (Ed 62), de Paolo Giordano, i un altre cop El noi del pijama de ratlles (Empúries), de John Boyne.
Segons dades presentades pel Gremi de Llibreters, en ficció en castellà Javier Cercas va demostrar que té un públic fidel i es va imposar amb Anatomía de un instante (Mondadori), seguit d'un altre èxit de vendes, La crisis ninja (Espasa), de Leopoldo Abadía.
D'altra banda, Imma Bellafont, presidenta del gremi, va destacar l'increment de la venda de llibres de butxaca i d'obres d'autoajuda i relacionades amb la crisi: «Aquest any no hi ha hagut cap títol que sobresortís de la resta abans de començar, com l'any passat, i això ha afavorit la venda de moltes novetats que hi havia per triar.»
Les comarques de Tarragona repeteixen els mateixos rànquings de vendes, però cal afegir-hi els autors que tenen una relació directa amb el territori. Ricard Espinosa, de la llibreria La Capona de Tarragona, destacava com els més venuts 50 indrets amb encant, amb textos d'Antoni Jordà i fotografies de José Carlos León, que donen la seva visió personal sobre la ciutat de Tarragona; Canapès a l'abast de tothom, de Salvador Arimany, a més dels de l'humorista Napi (Humor, se le supone) i del llibre de canapès publicat pel pastisser tarragoní Salvador Arimany. Rosa Marrugat, de la llibreria La Rambla, també situava en els primers llocs del rànquing L'òmnibus de la mort, del falsetà Toni Orensanz, i Els secrets de la reina, de Xulio Ricardo Trigo, dos autors que ahir també van signar exemplars a la rambla Nova.
A Reus, un dels llibres més demanats a les parades de les llibreries de la plaça del Mercadal va ser La sala llarga, la novel·la inèdita en què la periodista Antònia Abelló va rememorar els anys passats a les presons franquistes i que ha editat l'Ajuntament. També Records de Reus, de Francesc Gras, o La mort a sis vint-i-cinc, la novel·la de Jordi Cervera guanyadora del premi Edebé de literatura juvenil, van ser alguns dels més venuts.
A les Terres de l'Ebre les llibreries consultades, com La 2 de Viladrich i la Voltes de Tortosa o la Gavina d'Amposta, van destacar com una de les obres més venudes d'autor local Impremta Babel, d'Andreu Carranza, tal i com apuntaven totes les previsions. Així, Clara Salvadó de la llibreria Gavina d'Amposta, explicava ahir a la tarda que feia hores que n'havia esgotat els exemplars, mentre que Rosa Cubeles, de La 2 de Viladrich de Tortosa, precisava que se li havien esgotat, també els exemplars en català i que estava venent la versió castellana del llibre. El pintor d'ombres, d'Esteban Martín, també va ser un dels més venuts, juntament amb Aigües fondes, de Francesca Aliern, i la col·lecció de Contes del riu, de Zoraida Burgos. Lluís Domingo, de la llibreria Voltes de Tortosa, també va destacar A la barana dels teus dits, de Jesús Maria Tibau, i la resta de llibres locals que ha editat enguany l'editorial Aeditors.
[Informació elaborada per Natàlia Borbonès, Roser Royo, Carina Filella i Valèria Gaillard].

































Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.