Una de les fotografies més conegudes de Ricard Terré (Sant Boi de Llobregat, 1928-Vigo, 2009) és L'àngel caigut, un núvol de palmons i vels blanquíssims on la innocència d'un grup de nenes a punt de rebre la primera comunió és abruptament trencada per l'estrabisme sever de l'única de qui es veu la cara. Quan Terré va presentar la imatge en una exposició a Barcelona l'any 1959, la mirada esgarriada d'aquella nena va cridar de seguida l'atenció d'un oftalmòleg, no pas per interès professional, sinó perquè va entendre que aquell home seria l'únic que podria retratar amb respecte la seva pròpia neboda, nascuda amb síndrome de Down, també el dia de la seva comunió. La resta de la història ja és prou coneguda: Terré va acceptar l'encàrrec a canvi que el metge operés la nena estràbica, la qual, uns mesos després, es presentaria a casa del seu benefactor, mudada amb el mateix vestit blanc de la foto però amb els ulls ja guarits, per oferir-li un pollastre com a agraïment. Arran d'aquesta anècdota, alguns han atribuït a la fotografia de Terré facultats curatives, i en certa manera, en té, si es consideren les seves composicions, tan disposades a franquejar l'abisme del pur instant, una forma molt pròxima de poesia. Així, l'estrabisme d'aquella nena, com el ciri partit que sosté el nen de la processó d'una altra de les seves imatges més memorables, són la imperfecció, l'accident, el poderós atzar, invitats a formar part de la vida per retornar-la a la dimensió humana sense haver-la de contradir.

Terré, que va morir l'octubre de l'any passat, quan ja tenia emparaulada la participació a la Biennal Xavier Miserachs, tindrà un espai d'honor en l'edició d'aquest any, que s'inaugura avui amb vuit exposicions repartides en diversos espais del municipi i que incorpora una Biennal Off, amb els treballs de cinc autors a sales alternatives (Celeste Arroquy, Jordi Cané, Lluís Català, Eugeni Gay i Isabel González). El programa oficial, que s'allargarà fins al dia 26, l'encapçala la retrospectiva de Terré al Museu del Suro, on es podran retrobar, a partir de còpies positivades pel mateix autor, els seus temes predilectes: els rituals de Setmana Santa, el carnaval i la mort, incloent-hi la dels petits objectes (una pilota rebentada, un tros de llauna aixafada). L'altra gran retrospectiva està dedicada a Enrique Meneses (Madrid, 1929), de qui es presenta, a Can Mario, el reportatge realitzat el 1958 a Sierra Maestra, on durant quatre mesos va conviure amb els rebels cubans. També serà objecte de revisió l'obra de Frederic Martí Carreras (Palamós, 1918-Palafrugell, 1968) i la seva mirada a l'Empordà dels anys cinquanta i seixanta. A la Galeria Carpe Diem, en canvi, s'exhibiran un conjunt de retrats de membres de comunitats monàstiques que Fernando Moleres (Orduña, 1963) ha dotat d'una elegant qualitat pictòrica.

Per la seva banda, Alfonso del Moral (Valladolid, 1977) presentarà a La Galeria Addictes, un document impactant sobre els heroïnòmans de Kabul, i Maria Velasco (Roses, 1968) avançarà a Can Mario el projecte Vides comunes, on esborra les barreres culturals introduint-se en la vida de dues famílies marroquines. De Maries, precisament, tracta la proposta de Montse Campins (Barcelona, 1955), que es proposa documentar la dona contemporània al pati de la biblioteca retratant totes les dones amb aquest nom que accedeixin a participar en l'experiència. Finalment, Joseba Zabalza (Pamplona, 1966) porta al Centre Mercantil Welcome to the garbage mountain, sobre la gent que viu de la recol·lecció de residus als grans abocadors urbans. La programació inclou activitats paral·leles com ara un taller de fotografia amb Tino Soriano i la projecció del documental d'Alberto Gómez Uriol Afal, una mirada libre (1956-1963), l'associació fotogràfica de la qual van formar part Ricard Terré i el seu amic Xavier Miserachs.