Resulta prou significatiu que un dels volums de la mítica col·lecció Clàssics per la sardana es dediqués a l'Avi Xaxu. En un temps en què internet era una quimera i l'alta definició tot un luxe, els pocs vinils que van configurar aquesta selecta col·lecció s'han convertit amb els anys en peces de veneració tant pel rigor artístic com per la creativitat executiva. A priori, pel criteri inicial d'excel·lència musical que hi imperava, hom podria haver pensat que la tria de compositors quedaria circumscrita a allò que s'anomenen els clàssics, amb totes les connotacions sectàries que es poden atribuir a un epítet com aquest. Però el fet és que enmig d'alguns d'aquests noms hi apareix el de Josep Vicens i Juli, un compositor que amb una obra simple, senzilla, inspirada i neta s'ha convertit en un referent gairebé obligat de les programacions de plaça.

140 anys és l'edat que hauria complert l'Avi Xaxu enguany, just quan l'Escala celebra la seva designació com a Meritíssima de la Sardana. L'ocasió no es podia deixar escapar, i per això es feia d'allò més oportú revisar l'obra d'un dels compositors més arrauxadament delicats que ha donat la literatura per a cobla. La celebració d'aquest 140è aniversari ja ha començat a Malgrat de Mar, un dels llocs on va deixar petjada, i s'anuncia la recuperació discogràfica de diverses de les seves obres menys conegudes. Noves oportunitats per gaudir d'un geni natural, fresc com les onades i tendre com els tamarius que decoren l'Escala.