Claude Chabrol, el director que ha atacat amb més cinisme la burgesia provinciana francesa, moria ahir als 80 anys a París. La seva mort suposa la desaparició del tercer membre de la bande des quatre, integrada pels cinc crítics de la revista Cahiers du cinéma –Truffaut, Rohmer, Chabrol, Godard i Rivette– i que van crear els fonaments de la Nouvelle Vague francesa. Claude Chabrol ha estat el director més prolífic de tots els sorgits a la Nouvelle Vague. La seva extensa obra ha tingut sempre com a epicentre el retrat dels vicis i costums de la petita burgesia francesa, fet que el va portar cap una extensa comèdia humana de personatges enterrats en la seva pròpia misèria moral. “El gran problema de la burgesia francesa és que no s'adonen que s'han convertit en estereotips. En la seva conducta es posa de manifest el problema de la decadència de la seva espècie”, afirmava Chabrol amb motiu de l'estrena de La chica cortada en dos (2007).

El cineasta va rodar prop de 60 pel·lícules centrades a retratar aquests estereotips burgesos, prenent com a pretext un seguit de trames de naturalesa criminal en què el que menys importava era la resolució de la intriga i el que més el retrat dels petits vicis que un fet criminal podia arribar a posar de relleu. No és cap casualitat que quan va començar la seva carrera com a crític es preocupés essencialment per la figura d'Alfred Hitchcock, sobre el qual acabaria escrivint un llibre juntament amb Eric Rohmer.

Chabrol va debutar al cinema amb Le beau Serge, en el mateix moment en què Jean Luc Godard, François Truffaut, Alain Resnais i Eric Rohmer presentaven els seus primers llargmetratges. Amb tot, però, Chabrol va apartar-se de la radicalitat formal d'alguns dels components del grup –Rivette i Godard–, per construir una obra prolífica, amb pretensions comercials i coherent amb la seva visió del món. Després d'una primera etapa de coincidència amb la Nouvelle Vague, en què va assolir un cert triomf gràcies a A double Tour (1959) i Les cousins (1959), on va fer de la relació triangular un emblema del seu cinema. Chabrol va consolidar la seva carrera gràcies a la relació amb el productor André Geronès a partir de 1967. Chabrol va polir l'estructura de les seves pel·lícules, va convertir l'actriu Stéphan Audran en la seva musa i va rodar alguns dels títols clau de la seva carrera com ara Una mujer infiel (1968) i El carnicero (1969). Chabrol es desmarca de l'esperit de la Nouvelle Vague per seguir el seu peculiar camí. A partir de Pollo con vinagre (1986) s'obre la darrera etapa de Chabrol en contacte amb el productor Marin Karmitz, que el portarà cap un seguit d'obres contundents al costat de l'actriu Isabelle Huppert. Entre els millors treballs de la seva darrera etapa hi ha Un asunto de mujeres (1988) i La ceremonia (1995), pel·lícules on l'univers femení tindrà una importància fonamental. La seva darrera pel·lícula, ja sense Karmitz, és Bellamy (2009) on es va produir la primera i única trobada amb Gérard Depardieu i amb les cançons de Georges Brassens.