Dimecres, 23 de maig del 2012

Tancar la finestra Tancar
Cultura
Imprimeix Augmentar la font Mida de font normal Disminuir la font
Comentaris 1 comentari Enviar un comentari
Claude Chabrol

“No érem conscients d'estar fent història”

Claude Chabrol en una imatge del 2004, durant el rodatge de ‘La dama d'honor' Foto: FRANK PERRY / AFP.
Amb la Nouvelle Vague teníem una certa voluntat de recuperació, sobretot política

La Berlinale del 2009 va acollir l'estrena del darrer llargmetratge de ficció de Claude Chabrol, Bellamy, protagonitzat per Gérard Depardieu. Des de llavors guardàvem aquesta entrevista, enregistrada en un hotel del centre de Berlín, per publicar-la coincidint amb l'estrena de la pel·lícula. Però el cineasta va morir dissabte a París, als 80 anys, abans que el film hagi arribat als nostres cinemes. El cineasta va parlar sobretot de la pel·lícula, però també de l'Ós d'Or que havia guanyat 50 anys abans, el 1959, amb Les cousins, i de la poca consciència d'estar creant un moviment tan influent com la Nouvelle Vague.

Guanyar a Berlín el 1959 amb Les cousins el va ajudar molt?

Va ser seleccionada quan ja s'havia estrenat a París i estava anant molt bé, va tenir molt d'èxit a l'època. Llavors la van triar per al Festival de Berlín, i jo no hi vaig poder anar perquè ja estava rodant la següent pel·lícula. El president del jurat era Robert Aldrich, ho recordo molt bé, i el vaig conèixer després. Sé que va lluitar molt perquè em donessin el Lleó d'Or... Vull dir l'Ós d'Or, em faig un embolic amb tots aquests animals! Jo estava molt orgullós i molt content, perquè va ajudar moltíssim la pel·lícula. Les cousins va estar en cartell en un petit cinema dels Camps Elisis que ja no existeix durant 38 setmanes. Això ja no passa. Fa poc el vaig veure, i em sembla completament desfasat. Després de 50 anys, es pot dir que és història.

Era conscient de la importància del moviment que estàveu creant, la Nouvelle Vague?

En sóc més conscient ara que llavors, perquè simplement ens divertíem, era una cosa que succeïa en aquells mateixos instants, no teníem de cap manera la impressió d'estar fent història, d'estar creant una cosa tan important. La impressió que teníem era d'una certa voluntat de recuperació, sobretot política. Era l'inici de la Cinquena República [es va fundar el 1958, just abans de la Nouvelle Vague]. Finalment, al cap d'un temps, ens vam adonar que hi havia unes coincidències en allò que fèiem: utilitzàvem exteriors, so directe, rodàvem ràpidament i amb equips més lleugers, que acabaven d'aparèixer en aquella època, de la mateixa manera que ara hi ha gent jove que fa un treball formidable amb les càmeres digitals...

Amb Bellamy ha fet una història d'intriga, però també parla de les relacions humanes.

Un dels elements importants de la pel·lícula és el fet que jo volia dissociar la intriga de les relacions humanes. Per un costat hi ha una intriga, i després hi ha unes relacions humanes que concerneixen la família, particularment la de Depardieu i el seu germà. La pel·lícula acaba únicament amb les relacions humanes, la intriga passa a segon terme, desapareix. Aquest és el concepte sobre el qual vaig bastir el film.

Com és que va triar Depardieu perquè fes el personatge?

No va ser una tria posterior, vaig pensar-hi des d'un bon començament. El personatge de Depardieu és el primer que escric especialment per a un actor, i està fet amb una certa voluntat de conèixer-lo i entendre'l millor. Bellamy té força elements en comú amb Gérard. Pot semblar fàcil fer d'un mateix en una pel·lícula, però no és així. S'ha de saber barrejar el personatge amb un mateix. L'altre element divertit és que la coguionista, Odile Barski, va introduir elements en el guió que provenen de la meva relació amb la meva dona: això que no m'agrada viatjar... Era divertit, el personatge s'assemblava a Depardieu, però tenia una relació amb la dona que s'assemblava a la meva.

Darrera actualització ( Dimarts, 14 de setembre del 2010 11:31 )
Publicat a

Desar aquesta pàgina a:

Google! Digg! Reddit! Del.icio.us! Mixx! Live! Technorati! StumbleUpon! Simpy! Yahoo! Wikio Barrapunto.com webeame.net Meneame Twitter Facebook! La Tafanera

Comentaris

avatar maria rius (Barcelona)

és una pena que el mestre chabrol ens hagi deixat. el cinema es queda una mica més orfe. com a petit homenatge, un petit fragment de la seva millor pel·lícula, Le beau Serge.

Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable donar-se d'alta en el registre del Grup Hermes i acceptar les Normes de Participació. No s'admetran registres incomplets ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.
 

Canvi de municipi

Tenim 1.853 municipis amb continguts locals. Trieu-ne un:

Llista municipis
Darrers municipis visitats:
Fés Barcelona/Nacional la pàgina d'entrada

Ofertes de treball a Barcelona

Charcutero/a

CHARCUTERIA SANTY

22/05/12 19:50 - BARCELONA

Regulatori industria farmaceutica

BCN Health

22/05/12 14:33 - BARCELONA

Portal de feina de la Generalitat de Catalunya

Enquesta

Enquesta: Us agrada la nova indumentària del Barça?
Us agrada la nova indumentària del Barça?
 

Tradueix-nos - Translate

Troba'ns a Facebook

Google +

Segueix-nos a Twitter