Els sarcasmes de l'atzar han fet pràcticament coincidir en el temps la nova edició del Festival de Sant Sebastià –que inclou una retrospectiva dedicada a Donald Siegel– amb la mort de l'actor Kevin McCarthy, protagonista de la pel·lícula de Siegel La invasió dels lladres de cossos, que va passar a millor vida dissabte passat als 96 anys.

Malgrat haver estat nominat a l'Oscar el 1951 –com a millor actor de repartiment, per Mort d'un viatjant–, McCarthy és un d'aquells actors a qui mai ningú ha pensat proposar per al premi Donostia. Tot i això, el seu personatge en aquest immortal clàssic de la ciència-ficció –llegit simultàniament com a metàfora contra la cacera de bruixes i com a pamflet anticomunista– ha deixat una marca inesborrable, fins al punt que ell mateix es va prestar a un divertit cameo en el remake que Philip Kaufman va dirigir el 1978, en temps de ressaca post-Watergate.

Amic íntim de Montgomery Clift, amb qui va treballar al teatre i el cinema –Vides rebels, per exemple– i a qui va salvar la vida quan aquest va tenir l'accident de cotxe que va marcar la seva carrera posterior, Kevin McCarthy ocupa també un lloc en l'educació sentimental dels adolescents dels anys vuitanta aficionats al fantàstic gràcies a Joe Dante, que el va convertir en un dels seus actors fetitxe i el va incloure als repartiments de Piranya, Udols, Als límits de la realitat, El xip prodigiós, Matinée i Looney Tunes: altre cop en acció.

Confiem que els lladres de cossos el deixin descansar en pau, mentre ressona a la nostra memòria, per sempre més, la seva admonitòria advertència de La invasió...: “No són humans! Ja són aquí! Vostè és el següent!”