A Bescanó tenen un esplèndid teatre nou de trinca, gràcies a l'esforç pressupostari de l'Ajuntament, però han entès –quelcom que no ha fet tothom en les mateixes condicions– que l'aposta no es pot aturar en la construcció del continent, sinó que se l'ha de dotar de contingut, i fins i tot han anat més enllà, han entès que no es pot omplir de qualsevol manera, sinó que cal tenir en compte el públic potencial i cal tenir cura de la línia artística, per tal que l'equipament no es converteixi en un envelat de festa major. Donar sortida als esforços artístics locals i propers geogràficament, però també permetre que al teatre s'hi vegin alguns dels millors espectacles del país, i que el visitin músics de referència del panorama musical català, són algunes de les línies de programació de Quim Marcè, el director artístic d'El Teatre de Bescanó, malgrat la ferotge competència existent per la proximitat de Girona i Salt, però aprofitant també la proximitat de nuclis com Estanyol, Bonmatí, Anglès o la Cellera, que fins ara tenien la referència a la capital.

El Teatre de Bescanó ha fet un avançament de la programació amb vista a la temporada 2010-2011, i no hi manquen punts d'interès. Hi ha un parell d'espectacles que s'inclouen a Temporada Alta, com són l'esplèndid Don Juan, memòria amarga de mi i el Non solum de Sergi López, una mena de miracle teatral que roda des que es va estrenar el 2005 a Temporada Alta i no para d'omplir. L'espectacle s'ho val. En teatre també destaquen en l'avançament els espectacles Chocolat!, una divertidíssima funció de Divinas; No som res, de la companyia Xuriguera/Faixedas, exmembres de Teatre de Guerrilla, o Tot, espectacle de Rafael Spregelburd, guanyador del darrer Premi Quim Masó. La música popular està ben coberta, amb les actuacions de Gerard Quintana, Le Croupier o Daniel el Higiénico. En aquest camp cal afegir els inclassificables Albert Pla i Pascal Comelade, o el grup de música tradicional Groullers. També es té en compte el públic familiar amb El viatge del senyor Nagata, Bestiari poètic, el musical La casa sota la sorra d'Egos Teatre o l'espectacle Rú a aire, de la sorprenent companyia El Retrete de Dorian Gray.