Un western mexicà d'aromes revolucionaris, Chicogrande, va inaugurar ahir la 58a edició del Festival de Sant Sebastià de manera no especialment brillant. Dirigida pel veterà realitzador mexicà Felipe Cazals, es tracta d'una pel·lícula produïda amb solidesa però amb cert aire de minisèrie de luxe, ambientada en els dies de la resistència de Pancho Villa contra l'exèrcit dels Estats Units.

Chicogrande la protagonitza Damián Alcázar –vist en pel·lícules com El crimen del padre Amaro o Héctor– en el paper d'un fidel col·laborador de Villa, personatge que en el film té una presència secundària; segons Cazals, la figura del líder revolucionari és “tangencial”. “El que m'interessa no és Pancho Villa sinó el ‘villisme', i el que significa en termes de lleialtat. M'interessen els herois anònims, que són els verdaders”.

Chicogrande té un evident deute estètic i narratiu amb el western de Hollywood i, especialment, amb els films de l'oest, violents i crepusculars, de Sam Peckinpah, com ara Duel a les terres altes, Grup salvatge i Vull el cap d'Alfredo García. En opinió de Cazals, el western “no està en desús, no hi ha gèneres en desús”. “M'interessava fer servir les claus del ‘western' perquè en aquest gènere l'acció defineix l'home”.

I és que, més enllà de la fidelitat de la reconstrucció de l'època, Cazals fa servir la història per establir paral·lelismes amb els nostres dies: “Avui dia continua havent-hi a Mèxic misèria i analfabetisme; que la justícia social no existeix es demostra que Pancho Villa o Emiliano Zapata continuen tenint raó”. D'altra banda, “no hem de perdre de vista que el que explica ‘Chicogrande' encara passa a Arizona en l'actualitat, on els mexicans són perseguits i caçats”.

La pel·lícula admet, així, una lectura en clau de paràbola política: “Òbviament, s'hi poden trobar paral·lelismes amb situacions que estan passant al món ara mateix. La ocupació de Mèxic pels Estats Units és el mateix que ha passat a Granada i a d'altres parts del planeta. En el cas del que explica la pel·lícula, a part de tractar-se d'una invasió abrupta i sense sentit suposa el final de la cavalleria nord-americana”.

La secció Horizontes latinos es va inaugurar amb Abel, primer film dirigit per l'actor mexicà Diego Luna, coproduïda per John Malkovich: un conte amb moments enginyosos però massa allargassat.