Amb El gran Vázquez Óscar Aibar ha tornat a reconstruir la postguerra que ja va abordar a Platillos volantes. El director a ha explicat aquest diari: “Hi ha dues coses que van salvar la meva adolescència, els ovnis i els tebeos. I El gran Vázquez forma un díptic amb Platillos volantes; al revés del que vaig fer allà, parla d'un personatge que vol fugir del ramat en una Espanya gris”.

El personatge en qüestió és Manuel Vázquez, el gran humorista gràfic creador d'Anacleto i Las hermanas Gilda, posseïdor d'una llegenda –autoalimentada– d'estafador i vividor. Aibar reconeix: “Sempre he sentit molta veneració pels inadaptats socials. Vázquez era un tipus que militava cada dia en la desobediència i la rebel·lia, i jo admiro la gent que té la seva pròpia fe”.

Segons la visió d'Aibar, Vázquez –interpretat per Santiago Segura– va ser una persona que va aplicar la tradició de la picaresca a la seva pròpia vida: “Si hi ha gèneres molt nord-americans, com el western o la sèrie negra, la picaresca és el gènere típicament espanyol, on està arrelada la cultura del sablazo, de la chapuza. Per mi, Vázquez és l'últim murri, un dinosaure en extinció”.

Antic guionista de còmics, Óscar Aibar reivindica a El gran Vázquez l'escola Bruguera d'historietes: “Amb aquesta pel·lícula, tinc l'ambició que la gent llenci a les escombraries els llibres de Machado i reivindiqui la cultura popular, on hi ha creadors tant o més interessants. Els tebeos de Bruguera deien coses tan subversives com que s'ha de ridiculitzar l'autoritat, que la família és un nucli caòtic, salvatge i violent i que el sistema laboral vigent és una merda. Però eren menystinguts perquè eren tebeos i perquè eren per a nens”.