És possible que la llegenda de vividor desvergonyit de Manuel Vázquez (amb mil històries sobre les seves estafes i els seus problemes com a morós que fins i tot li van inspirar un personatge autobiogràfic) hagi fet ombra al seu talent com a dibuixant d'historietes que, a través de les revistes infantils de l'editorial Bruguera, va emergir poderosament als anys cinquanta recollint una certa tradició humorística espanyola (Jardiel Poncela, Fernández Flórez) i projectant una mirada àcida a la societat espanyola de l'època. Tant és així que El gran Vázquez, una pel·lícula dirigida per Óscar Aibar que voldria ser vindicativa del creador de La família Cebolleta o Las hermanas Gilda, sucumbeix al pes de la llegenda i es desenvolupa narrativament a partir d'unes anècdotes sobre els seus enganys per aconseguir avançaments de Bruguera (simular la mort del seu pare, entregar pàgines només dibuixades als marges) i sobre la seva morositat, sense oblidar la seva tendència a la poligàmia. Aquesta reducció del personatge al pocavergonya simpàtic no és aliena a la presència de Santiago Segura, que pràcticament converteix Manuel Vázquez en antecessor i model del seu Torrente. El cas és que, ambientat en una Barcelona de principis dels 60 amb una coloració de còmic, el film es fa anecdòtic i pla com el tractament del personatge.

El gran Vázquez es va presentar ahir a la secció oficial, en què també es va projectar I saw the devil, una tremenda i efectista pel·lícula sud-coreana dirigida per Kim Ji-Woon, que abans havia fet un remake d'El bo, el lleig i el dolent. El film presenta un psicòpata assassí perseguit pel xicot policia d'una víctima amb un desig de venjança que també el converteix en un monstre. El perseguidor troba l'assassí al cap de 45 minuts i encara li queda una hora i mitja per executar una venjança lenta. Hi ha molt de temps, doncs, per a l'exercici d'una violència brutal que va fer pensar que el festival de Sant Sebastià s'havia convertit en el de Sitges.

Es podia pensar el mateix veient Buried, film de “terror” del canari Rodrigo Cortés que es va projectar ahir com a “perla” provinent d'altres festivals, en aquest cas de Sundance i Toronto. El terror el pateix un únic personatge dins un taüt després de ser segrestat a l'Iraq. Cortés manté la tensió amb aquesta situació extrema, però ha de forçar-la molt i, comptant amb la suspensió de la incredulitat, tirar de les converses amb mòbil dins el taüt.