Hi ha qui tot ho veu molt negre i hi ha qui sembla veure només la part lluminosa de certes coses. El mateix dia en què el mallorquí Agustí Villaronga va presentar a la secció oficial la seva recreació parcial de Pa negre (però també de Retrat d'un assassí d'ocells) amb la qual sembla enfosquir encara més la visió d'Emili Teixidor respecte a la condició humana exposada a propòsit del món de la postguerra a la Catalunya rural, la japonesa Naomi Kawase hi va dur un documental, Gelpin, que pràcticament sembla un estilós publireportatge d'una clínica de parts naturals: donar a llum d'aquesta manera es presenta com una meravellosa experiència certament lluminosa.
Agustí Villaronga, que sempre ha tendit a mostrar la crueltat humana, narra el procés de formació d'un monstre (la paraula amb la qual acaba la novel·la Pa negre) en un context on tothom (els vencedors de la guerra, però també els perdedors) s'ha corromput moralment. És una mirada negríssima aplicada als efectes devastadors de la guerra en què, apropiant-se de la narrativa de Teixidor, es reconeix el món de Villaronga i així, doncs, la seva capacitat per crear atmosferes tèrboles i un teixit d'ambigüitats morals.
Mare afectada
Pel que fa a Naomi Kawase, una cineasta que va enlluernar amb les seves primeres pel·lícules (entre les quals alguns documentals subjectius i poètics) i que va guanyar fa tres anys el premi del jurat del Festival de Canes amb El bosque del luto, semblaria que ha quedat afectada per l'experiència de la maternitat. De fet, ja va filmar el seu propi part natural i, amb Gelpin, difon el missatge del tocòleg Tadashi Yoshimura, una mena de guru que reflexiona sobre el lligam entre la vida i la mort i, cosa perillosa, exposa que s'ha de deixar que les coses flueixin naturalment tot acceptant la voluntat divina. No hi ha contrapunt a aquesta visió ni l'intent d'apuntar-ne cap ombra o contradicció.
Es diria que a Kawase li ha sigut revelada una llum, mentre que el documentalista Patricio Guzmán sent Nostalgia de la luz, cosa que el fa més pròxim. Després de presentar-se al festival de Canes, va arribar a la secció Horizontes latinos de Sant Sebastià aquest commovedor documental rodat al desert d'Atacama, punt de trobada d'astrònoms, arqueòlegs i dels que busquen les restes dels seus desapareguts durant la dictadura de Pinochet.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.