A diferència de Julia Roberts, Paul Giamatti no ha de fer cap sobreesforç per aparentar que és una persona normal. Quan un se'l troba registrant-se al taulell del María Cristina és a punt de saludar-lo, convençut que es tracta d'un rostre familiar amb qui porta dies creuant-se. I, en realitat, es tracta del protagonista d'Entre copes i American Splendor, nominat a l'Oscar i guanyador d'un Globus d'Or, entre molts altres reconeixements.

Giamatti és l'estrella absoluta de Barney's version, una tragicomèdia que s'ha vist a Zabaltegi després d'haver deixat bon regust de boca a Venècia i Toronto. Barney's version està dirigida per Richard J. Lewis –habitual de sèries com CSI– a partir d'una novel·la de Mordecai Richter, un dels noms més prestigiosos de la literatura canadenca, i narra la història d'un productor de televisió mentider, fumador i bevedor que evoca la seva vida, marcada per la seva relació amb la dona de qui s'enamora el dia de la seva pròpia boda.

L'arc temporal que abasta Barney's version és precisament un dels atractius d'un film agradable i ben escrit, on Giamatti surt caracteritzat amb edats diferents: “aquest va ser un dels al·licients. Fer de jove em va resultar més difícil, ja que mai me n'he sentit; el personatge és més desinhibit i esbojarrat a mesura que creix, i em vaig divertir més”.

Un dels aspectes que més es comentaran de Barney's version és la química especial que es produeix cada cop que coincideixen en pantalla Giamatti i Dustin Hoffman, que interpreta el seu pare: “els nostres personatges són com nens dolents que es diverteixen jugant plegats. Dustin és molt divertit, sempre està explicant acudits verds, i és molt més bon actor del que jo seré mai. Curiosament, a Barney's version actua el seu fill Jake, que fa de fill meu; veure la tendresa que hi ha entre tots dos va ser meravellós”.

Giamatti no viu a Hollywood i es manté allunyat de la boira glamurosa que acostuma a envoltar les estrelles de cinema; malgrat tot, admet que “a tot arreu hi ha tonteries, i a mi la tonteria de Hollywood m'encanta. Jo gaudeixo amb la meva feina i això no m'amoïna”.