Ho vam treballar molt amb l'ajut d'un coach. El que marca l'accent que fem servir tots és el nen protagonista, Francesc Colomer, que té un accent de Manlleu molt tancat; en broma, jo deia que al seu costat el meu personatge devia ser de Terrassa.

Tot això és a la novel·la de l'Emili Teixidor. Quan vam començar a rodar ja ho teníem molt assajat; per exemple, el Roger Casamajor va incorporar molt l'expressió cardes al seu personatge. Agafem algun detall que ens marca.

Vaig fer un càsting fa uns quatre anys amb l'Agustí Villaronga per a la TV movie Després de la pluja. No em van donar el paper i mai no en vaig saber res més; però l'Agustí es va quedar amb mi, i tornant d'un bolo de Germanes en tren vaig rebre una trucada seva dient-me que tenia un personatge per a mi: “A veure si t'agrada, té un nom molt lleig, es diu Florència”. Jo em pensava que seria un paper petit i després vaig veure que era un paperàs preciós. És un personatge que ofereix moltes coses a què agafar-se. Jo em vaig agafar a l'amor, al fet que està perdudament enamorada, i això em va donar un motor. L'Agustí va confiar molt en mi, tot i que en els assajos va ser molt dur.

Directament de familiars, no. Jo ja em vaig empapar molt sobre les dones de postguerra quan vaig fer La fam al TNC. Vaig llegir molt, vaig veure documentals sobre l'època i sempre m'ha interessat el tema de l'anarquisme. La mateixa novel·la també ajuda molt en la feina de documentació, i fins i tot el mateix vestuari. És el que m'agrada d'aquesta professió, que aprens molt mentre et prepares els personatges.

Sí, i sobre els secrets que s'amaguen; parla de la supervivència, de què es fa per tirar endavant en mig d'un cataclisme, i de com el context pot modificar una personeta com és el nen protagonista de la pel·lícula, fins a destrossar-la.

Rosa Maria Sardà sempre diu que no es pot treballar ni amb nens ni amb gossos ni amb anglesos; els nens i els gossos fan que tothom es fixi en ells, i els anglesos són massa bons. Jo no ho comparteixo, he disfrutat molt. Està molt bé la frescor que tenen els nens, però la veritat és que quan compartia escenes amb actors adults com el Sergi López o la Laia Marull també em treia un cert pes del damunt.

Els nens treballen obeint mil·limètricament les ordres del director, i encara no tenen la generositat dels professionals de deixar-te marge per jugar amb el personatge. Però la veritat és que el Francesc no es va queixar ni un dia i va ser-hi tots els dies de rodatge.