Cerdanyola tenia gana de FIT. Molta gana. Segons s'ha pogut veure, tenia fam. La massiva afluència d'espectadors, de divendres a diumenge, ha desbordat els espectadors i també els organitzadors: l'entitat Bambalina i l'Ajuntament. A hores d'ara, uns i altres encara rumien les raons que han fet que aquesta edició del Festival Internacional de Teatre Infantil i Juvenil hagi tingut tan d'èxit. La coincidència amb les festes de la Mercè no feia pas pensar en tanta quantitat de gent. La primera mostra que el FIT d'enguany prometia ja es va veure divendres a la tarda al parc del Turonet. Allà s'hi feia, per primera vegada, un espectacle abans de la inauguració oficial. La vela en què es feia l'espectacle de malabaristes de Circoxidado, tot i les 250 localitats, es va fer petita. I no només divendres, sinó també dissabte i diumenge. La mateixa situació es va reproduir els tres dies al Museu d'Art de Cerdanyola (MAC) Can Domènech, i també a l'espai Enric Granados. L'alegria per l'èxit d'assistència contrastava amb les cares desil·lusionades dels que no havien pogut passar més enllà de la porta. I més mala cara feien les persones que no havien pogut entrar per segona vegada. La presidenta de Bambalina, Rosa Maria Soler, es mostrava ahir “molt sorpresa” per la resposta del públic. “Hi ha participat molta gent, però també n'hi ha hagut molta que s'ha quedat al carrer”, constatava Soler. “Em sap molt greu per als més menuts, perquè ells això no ho entenen”, es lamentava. Aquesta massiva assistència va fer que moltes persones que havien comprat un abonament de sis entrades no el poguessin gastar perquè les localitats s'havien exhaurit. Els organitzadors es van brindar a tornar els diners de les entrades que no s'havien fet servir. Amb vista a l'edició de l'any que ve caldrà buscar solucions perquè això no es torni a produir. Les sales de petit format no van donar a l'abast, el teatre de l'Ateneu pràcticament es va omplir i els carrers van tenir riuades de gent que volien participar en les cercaviles. Però la ciutat no té sales més grans... Soler recorda que el pavelló de Can Xarau ja no es pot habilitar com a teatre des de fa tres anys i reconeix que, en efecte, “falten espais grans”. El futur assenyala l'auditori que es vol fer a Can Xarau però, de moment, la il·lusió només és al paper.

I per acabar-ho d'adobar, el laboratori teatral de divendres, destinat als professionals, es va suspendre perquè a la majoria dels inscrits els va sortir feina.