Tony Curtis, un dels últims supervivents de l'època daurada del Hollywood clàssic, va morir ahir als 85 anys a causa d'una aturada cardíaca, a Las Vegas, on tenia la seva residència. La mort de l'intèrpret –protagonista de títols mítics com Ningú no és perfecte– va ser anunciada per la seva filla, la també actriu Jamie Lee Curtis.

Curtis va néixer el 3 de juny del 1925 en el si d'una família d'origen jueu, i el seu veritable nom era Bernard Schwartz. Va estudiar interpretació a l'Acadèmia d'Art Dramàtic de Nova York –la seva ciutat natal– i va debutar al cinema el 1949 amb un paper secundari al thriller de Robert Siodmak L'abraçada de la mort.

La seva fesomia juvenil va fer que sovintegés papers de galant, sovint en pel·lícules d'aventures i comèdies lleugeres. Va protagonitzar pel·lícules com ara La seva altesa el lladre, El gran Houdini, Trapezi i la magnífica Els víkings, però precisament el seu aspecte ha fet que sovint s'hagi infravalorat la seva considerable capacitat interpretativa. Curtis va demostrar la seva vis còmica en films com Adéu, Charlie, La cursa del segle, No facin ones i, sobretot, Ningú no és perfecte, de Billy Wilder, un dels monuments de la comèdia de tots els temps, on era un dels vèrtexs d'un memorable triangle al costat de Jack Lemmon i Marilyn Monroe (de qui va dir que “fer-li un petó era com fer un petó a Hitler”.

Va ser nominat a l'Oscar l'any 1958 per Fugitius, de Stanley Kramer, va intervenir en obres mestres com Xantatge a Broadway, d'Alexander Mackendrick i Espàrtac, de Stanley Kubrick, i es va atrevir a fer miques la seva imatge interpretant el psychokiller de L'estrangulador de Boston, de Fleischer.

Curtis va estar casat sis vegades, una d'elles amb l'actriu Janet Leigh. La seva esposa actual era la model Jill Vandenberg, 45 anys més jove que ell.