“Qui és savi? Qui aprèn de tothom. Qui és fort? El qui domina la seva passió. Qui és ric? El qui és feliç amb la seva part. Qui és honorat? Qui honora la gent”. Aquest bocí hauria estat escrit cap a l'any 250 després del naixement de Jesús i forma part de l'Abot, un llibre de caràcter sapiencial inclòs en el Neziquín (danys), la quarta part de la Misnà o Torà oral. La Misnà és el text de referència de la tradició oral, lleis, preceptes i normes a seguir, vigent encara en el món jueu.

Ara el tractat Abot de la Misnà ha estat publicat per Fragmenta Editorial sota el títol La saviesa dels pares d'Israel, en una edició bilingüe hebreu-català. “Que una cultura com la nostra tingui la traducció d'un text com aquest, i en bilingüe, és extraordinari”, comenta el traductor, Joan Ferrer, hebraista, deixeble de Joan Corominas i degà de la Facultat de Lletres de la UdG. Aquesta edició té un valor addicional: és el primer llibre bilingüe hebreu-català des de fa 77 anys, una tradició interrompuda el 1933.

Ferrer recorda que el tractat Abot és la part més deliciosa i agraïda i menys feixuga de la Misnà. Destaca, a més, la vigència intemporal de la saviesa que transmet: “Sigueu prudents amb els poderosos, ja que no acosten a ells una persona si no és per la pròpia necessitat. Es mostren com a amics a l'hora del seu profit, però no estan amb l'home a l'hora del destret”. Tanmateix, el lector hi descobrirà alguns anacronismes. L'autor de la introducció i les notes, Jordi Sidera, president de l'Associació Eliade per a l'Estudi de la Ciència de les Religions, entén que s'han de contextualitzar. Especialment quan fan referència a les converses “intranscendents” dels homes amb les dones. “Podien escriure el que volguessin, però eren uns calçasses que no sabien ni fer un ou ferrat. Ells es passaven el dia estudiant i elles manaven en la vida quotidiana”, diu Joan Ferrer.