El Punt Avui

Ideologia de multisala

04/10/10 02:00 - Barcelona - email protegit

Ryan Reynolds és segrestat i enterrat viu a ‘Buried'. Foto: WARNER.

Un taüt no sembla, d'entrada, el lloc més còmode on ambientar una pel·lícula capaç d'esperonar emocions molt diverses a la platea. Una pel·lícula d'aventures, de fet. Tampoc no sembla, abans de res per no atreure la mala sort, el millor espai on tancar una presa de posició ideològica. No obstant això, Rodrigo Cortés aconsegueix demostrar, amb Buried, que un se'n pot sortir pel que fa als dos reptes. S'ha de tenir, però, una mà familiaritzada amb les exigències –i els vots no necessàriament de castedat, però sí restrictius- que comporta l'art del tour de force–. Buried és la pel·lícula en què Ryan Reynolds es passa 95 minuts tancat en un taüt enterrat al desert iraquià: una apropiació del motllo instaurat pels Nàufrags (1944) d'Alfred Hitchcock, que, de pas, hiperbolitza el record del segment de Kill Bill, Vol. 2 (2004) en què Uma Thurman era enterrada viva.

Cortés dóna una lliçó sobre l'ús del suspens i es manté fidel a la seva premissa mínima: es permet fer trampes en el tractament de l'espai i la crítica de la britànica Sight & Sound l'ha renyat per no haver estat del tot auster en la utilització d'una música que tapa el possible potencial esgarrifós de l'efecte sonor. Aquesta crònica vol destacar un altre aspecte de Buried, que és la seva capacitat d'integrar no ja un missatge, sinó una ideologia dintre del que és un (excèntric i anòmal) producte de multisala.

En el seu debut en el llargmetratge, a Cortés no se li va fer gaire cas: es deia Concursante (2007) i, amb una narrativa cocaïnòmana i obsessiva, model Scorsese, explicava un conte moral del nostre temps. La natura autodestructiva de l'ambició material dins d'un sistema fonamentat sobre un miratge de riquesa: els diners com a espectre, com a il·lusió condemnada a ser, com dissortadament ja hem comprovat, descoberta. Abans, Cortés havia dirigit un curtmetratge que també aconseguia aportar nova llum sobre les patologies d'un capitalisme terminal: 15 días (2000), fals documental sobre una resistència consumista en els intersticis de la cultura de la telebotiga.

Buried és un pur exercici de gènere, però Cortés no pot evitar que la seva mirada política s'infiltri dins del taüt per parlar d'un present en el qual, en el fons, tots estem tancats dins de les caixes del llenguatge burocràtic i corporatiu; un món en el qual ser un dany col·lateral és, potser, l'única sortida propera a l'èpica.

De manera força interessant, Buried coincideix a les sales amb Machete, una altra pel·lícula que l'espectador no avisat mai confondria amb un text polític. I, en un any en què la governadora d'Arizona ha signat la seva infausta i criminalitzadora llei d'immigració, Machete sembla disposada a complir la funció catàrtica que, al seu moment, complia el cinema blaxploitation, quan els drets de la comunitat afroamericana encara eren un tema sensible.

El més interessant de Machete, però, és que la seva dimensió ideològica també en condiciona la clau estètica: una pel·lícula que inclou Lindsay Lohan com el que es podria anomenar una attention whore de l'era Facebook i que rescata els rostres de Don Johnson i Steven Seagal és, gairebé, un manifest en què cada decisió del càsting és una declaració política enfrontada a la liofilització de l'star system del Hollywood actual.

S'obre aquí un interrogant que potser tancarà l'estrena, la setmana vinent, d'Amador, de Fernando León: per què la consciència política s'ha desplaçat a un entorn dominat per un esperit de sèrie B i el cinema pretesament conscienciat, com ara el d'Amador, és tan irresponsable en el tractament de les diferències racials i de classe?

Darrera actualització ( Dilluns, 4 d'octubre del 2010 02:00 )

Publicat a

Avui 04-10-2010 Pàgina 33
El Punt Barcelona 04-10-2010 Pàgina 41

Comentaris

Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.

Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable donar-se d'alta en el registre del Grup Hermes i acceptar les Normes de Participació. No s'admetran registres incomplets ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.