Més enllà de les coincidències geogràfiques i cinèfiles (El orfanato va inaugurar el Festival de Sitges ara fa tres anys), Los ojos de Julia té una sèrie d'ingredients en comú amb la pel·lícula de J.A. Bayona: els productors són els mateixos (Joaquín Padró i Mar Targarona), Guillermo del Toro apadrina el projecte, Belén Rueda n'és la protagonista absoluta i també relata la història d'una pèrdua, en aquest cas la mort d'una germana bessona.
L'eslògan de la pel·lícula, per si no havia quedat prou clar, és “el nou thriller dels productors d'El orfanato”. Sitges, doncs, aposta de nou per la inauguració amb una producció catalana en versió original castellana, dirigida per un jove talent, Guillem Morales, i amb una decidida vocació d'arribar al gran públic. Una fórmula que en el cas d'El orfanato no només va funcionar, sinó que va ser un autèntic fenomen, i encapçala ara mateix la llista de produccions estatals més taquilleres de la història.
Juguen a favor seu, però, la poderosa interpretació de Belén Rueda, que va il·luminar ahir Sitges amb al seu encant, bellesa i intel·ligència, i el talent per a la direcció de Guillem Morales, que va presentar fa cinc anys a Sitges la seva opera prima, El habitante incierto, i que torna a demostrar que té una mirada molt personal (els ulls, la ceguesa i els verbs mirar i veure van ser molt presents ahir en el vocabulari del festival).
“Sempre em vaig plantejar aquesta pel·lícula com un viatge a la ceguesa”, va explicar el director en la roda de premsa, al soterrani de l'hotel Melià Sitges, centre operatiu del festival. “En el cas de Julia, es tracta del viatge d'un personatge que no és cec, sinó que va perdent la vista, un tema que s'ha vist menys al cinema. És també la història d'un dol, d'una pèrdua, a la qual s'ha d'enfrontar, i també una història de superació”.
Viatge a la foscor
Belén Rueda s'expressa en termes similars: descriu l'evolució del seu personatge com “un viatge a la foscor, que després continua cap a l'infinit, cap a l'univers”. “Julia pateix dues pèrdues alhora –continua l'actriu–: d'un costat la visió, i de l'altre, la mort d'éssers estimats. El seu és un viatge brutal que la transforma; la Julia del principi no és la del final”.
El repte com a intèrpret ha estat molt difícil. D'una banda, ha hagut de suportar la càrrega emocional d'un personatge que reacciona en una situació límit: la mort de la seva germana bessona, la sospita que ha estat assassinada, la malaltia degenerativa que l'acosta a la ceguesa... L'altre és de caràcter més tècnic, perdre la vista: “He hagut d'aprendre a moure'm no com ho fa un cec, que aprèn una sèrie de rutines, sinó com una persona que acaba de perdre la vista”. Uns reptes dels quals s'ha sortit prou bé, secundada pel sempre solvent Lluís Homar, parella de Julia en la ficció, i per Pablo Derqui en un paper tant o més difícil que el de Belén Rueda, que tampoc no revelarem aquí.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.