Wall Street, el dinero nunca duerme, d'Oliver Stone, comença amb un home que es queda sol i acaba amb unes bombolles de sabó que volen pel cel de Manhattan. Les dues imatges defineixen la tensió de la pel·lícula. La imatge final és una al·legoria de la crisi econòmica actual. Els brokers de Wall Street són éssers atrapats per la bombolla immobiliària i per la política desmesurada de crèdits de la banca. El món de l'economia és un món en crisi, i un sentiment de fi d'un món no para d'estar present en les imatges d'un relat que es troba marcat pel suïcidi d'un banquer i per com, a partir de la tardor del 2008, la borsa intenta buscar sortides per superar la fallida. Oliver Stone té a les seves mans el punt de partida per fer una nova reflexió sobre els fonaments de l'Amèrica que li permeti retornar cap als anys gloriosos del seu cinema, no només a la primera part de Wall Street, sinó a JFK o Nascut el 4 de juliol. Oliver Stone, però, darrerament no és el que era i Wall Street 2 està més a prop de la seva fallida pel·lícula sobre el World Trade Center que del seu passat.

La primera imatge és la d'un home sol. Aquest home és Gekko (Michael Douglas), el broker de Wall Street que, quan surt de la presó, ningú va a recollir. La soledat del gat vell a qui la seva vida avariciosa va portar a convertir-se en un lladre de coll blanc esdevindrà el punt central de la trama. Gekko està de tornada del món i veu la destrucció del present amb angoixa. A Oliver Stone no li interessa tant la dimensió política que pot adquirir el personatge, sinó la forma de convertir la trama en un intent de buscar companyia en aquest home sol. Gekko té una filla amb qui no es parla i un gendre que vol triomfar en el món de les finances. La crisi de Wall Street anirà acompanyada de la crònica dels diferents intents de Gekko per recuperar la família perduda. Fins i tot, quan ha de triar entre la riquesa o l'harmonia familiar, no dubtarà a apostar per aquesta. És com si per Oliver a Stone la crisi fos la porta oberta cap a una nova forma d'entendre les relacions humanes. El temps dels yuppies s'ha acabat, ha renascut el temps de la família.