Dirigida per Eugeni Mira, que fa tres anys també va presentar a Sitges el seu primer llargmetratge (The birthday) i va demostrar una certa originalitat en la manera d'abordar el cinema fantàstic, Agnòsia comença en un lloc dels Pirineus en què, a finals del segle XIX, es fa una exhibició d'un fusell amb mira telescòpica amb el qual es dispara contra uns globus que una nena ha deixat anar al cel. La nena, filla del creador de la nova lent, cau, i també l'aparell, i es trenca el vidre. El pare de la nena –Sergi Mateu, impassible com sempre–, que a partir d'aleshores pateix l'alteració de la percepció sensorial que dóna nom a la pel·lícula, no vol saber res de la lent trencada, que associa a la desgràcia de la filla, però una dona malvada està disposada a tot per tal d'aconseguir la fórmula. A partir d'aquí, amb la participació d'un metge (revenant Jack Taylor) i la presència d'un insípid Eduardo Noriega, es desenvolupa una història rocambolesca que acaba de manera tràgica a les escales de la catedral de Girona, com si el director volgués emular el Coppola d'El Padrino III. Amb la participació a la producció de Tele 5, es volen fer notar els diners utilitzats en la reconstrucció d'època, però la pel·lícula resulta tan postissa com el bigoti que du Noriega, intèrpret del desmenjat xicot de la malalta que, en relació amb la conspiració per aconseguir la fórmula, serà reemplaçat per un doble que commou més la noia, inconscient de l'engany, en un moment en què el film deriva cap a una mena de delirant thriller romàntic. L'època reconstruïda seria la Barcelona industrial a cavall dels segles XIX i XX, amb el rerefons dels atemptats anarquistes, però no hi ha problema per rodar la sortida d'una missa del gall en unes escales de la catedral de Girona perfectament identificables. Per altra banda, els noms dels personatges són catalans, però parlen en castellà, a excepció d'un moment en què, conversant sobre els problemes de l'empresa, Sergi Mateu i Eduardo Noriega ho fan en català. És per mal suggerir que es fan confidències en català o és per cobrar alguna subvenció?
L'última de Zhang Yimou
Agnòsia es va programar ahir fora de concurs al festival de Sitges, on també va arribar el nou film de Zhang Yimou, que, curiosament, ha fet un remake de Sang fàcil, la primera pel·lícula dels germans Coen, substituint l'atmosfera de cinema negre per un estil estètic d'una òpera xinesa clàssica. Però també hi ha comèdia i una mica de western en aquesta nova manera d'explicar una història amb un home ric que, a través d'un mercenari que actua pel seu propi compte, es vol venjar de la seva esposa infidel (i maltractada) i del seu amant.
En tot cas, havent-hi sentit visual, A woman, a gun and a Noodle Shop (títol anglès amb el qual es distribueix internacionalment la pel·lícula) fa present que Zhang Yimou és lluny de la inspiració dels melodrames amb què va començar.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.