Lluny ja de la seva fructífera relació amb Amenábar, Eduardo Noriega (Santander, 1973) ha esdevingut un actor versàtil, entregat com pocs als seus treballs, que darrerament ha creuat noves fronteres geogràfiques i de gènere. Acaba de rodar un western a Bolívia al costat de Sam Shepard i ahir era al Festival de Sitges per presentar fora de concurs Agnosia, un thriller romàntic ambientat a la Barcelona del 1900.
El consideren el que se'n diu un actor de mètode. Com ho va fer per ficar-se en la pell d'un personatge tan allunyat?
Quan faig una pel·lícula d'època, al principi m'espanta molt. Encara que no sigui molt lluny, el 1900, tinc la sensació que qualsevol cosa pot delatar l'època actual. No dic que hi surtis mastegant xiclet, però hi ha moltes cadències en les entonacions, postures del cos, que et poden posar en evidència. Ara, per sort, a internet trobes moltes coses, hi ha filmacions de la Barcelona del 1900 i t'adones que no som tan diferents. I sobretot, quan comences a treballar el personatge, les seves inquietuds, la seva necessitat d'amor en aquest cas, els seus problemes..., això és exactament igual el 2010 que el 1900. Després, quan arriba l'embolcall del vestuari, els decorats, de cop et transportes cap allà.
¿Es va inspirar en algun personatge de ficció de l'època?
No, el que normalment faig és llegir durant el rodatge algun llibre que podria haver llegit el personatge. Això em tranquil·litza, em dóna seguretat i m'acosta a l'època. En aquest cas em va anar molt bé Tormento, de Pérez Galdós.
¿Un thriller amb un fort component emocional com aquest li interessa més que un thriller en estat pur?
Sí. El marc de Sitges pot confondre l'espectador. M'encanta el festival, però el fet que una pel·lícula espanyola vingui aquí ja està donant el missatge a l'espectador que és de ciència-ficció o de terror. Aquesta pel·lícula té un element de suspens, però és més poderosa la història d'amor, jo diria que és un thriller romàntic, una tragèdia d'amor. El thriller pur m'interessa menys, m'atrau més un thriller psicològic, emocional, per trobar complexitat en els personatges. És el que enganxa l'espectador, el que l'emociona i fa que recordi la pel·lícula.
L'hem vist en papers molt diferents recentment: a Petit Indi, El mal ajeno, Agnosia... ¿Busca sempre aquesta gran varietat?
Em sembla que fer sempre d'heroi seria avorridíssim, i de dolent també. Com a actor, entre el que m'ofereixen, intento tocar totes les tecles. I estic molt orgullós de fer una pel·lícula de Hollywood com Vantage point, rodar Petit Indi, Transsiberian, Agnosia... Aquesta varietat és el que m'agrada d'aquesta feina. Ara vinc de rodar Blackthorn, un western clàssic, a Bolívia. Mai a la vida hauria somiat poder fer un western clàssic, amb tots els elements i codis del gènere: barret, cavall, pistola... I rodar amb Sam Shepard, amb Mateo Gil, a 4.000 metres d'alçada. I a sobre cavalcar al costat de Butch Cassidy, ni més ni menys. Independentment del resultat, sempre podré dir que he cavalcat al seu costat.
Va ser molt dur el rodatge? ¿Va patir mal d'alçada?
Jo per sort no, però alguns membres de l'equip i algun cavall queien desplomats. Quan baixàvem a rodar a la ciutat, érem a 3.700 metres, i pujàvem a rodar a 4.500 metres d'alçada. Et falta l'aire. Hi havia trasllats de vuit i deu hores per camins sense asfaltar. Ha estat un rodatge d'aventura.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.