Mentre Los ojos de Julia i Agnosia acaparaven el protagonisme mediàtic dels dos primers dies de festival, totes dues amb una acollida més aviat discreta, la secció oficial Fantàstic Competició ha arrencat amb tres films de l'Amèrica del Nord. En destaca especialment Somos lo que hay, l'òpera prima del mexicà Jorge Michel Grau que, tot i explorar territoris propis del cinema gore (una família caníbal a Mèxic DF), té una factura més propera al realisme social. De fet, no s'esplaia gens en els aspectes macabres de la història i, en canvi, com feia el també mexicà Alfonso Arau a Y tu mamá también..., dibuixa en segon terme un incisiu i precís retrat dels estrats més baixos de la societat mexicana.

Menys estimulant va resultar Kaboon, del cineasta nord-americà Gregg Araki, que combina el tema de l'homosexualitat tan present en els seus films amb la història sobre una secta que planeja la fi del món. Més a prop de la comèdia d'universitaris i la fantasia paranormal que de David Lynch (amb qui el compara el festival), Kaboon es desinfla en la segona meitat, cada cop més lluny de qualsevol versemblança i més proper a la paròdia. Tampoc va convèncer un altre film nord-americà, Rubber, protagonitzat per un ridícul pneumàtic assassí que fa explotar el cap a qualsevol que s'hi acosti.