El complet menú que oferia Sitges ahir va incloure també The last exorcism, incursió en aquest tema clàssic del terror de l'alemany Daniel Stamm, en format de fals documental sobre un suposat exorcista que enganya la gent. A mig camí de Rec, La llavor del diable i L'exorcista, Stamm demostra el seu talent en la posada en escena, igual que el japonès Tetsuya Nakashima amb Confessions, que presenta un thriller fragmentat, amb diverses versions sobre l'assassinat d'una nena relatades per la mare i els assassins, dos adolescents companys de la víctima. Aquí, la posada en escena enlluernadora i també la bellesa de la música contrasten amb la cruesa dels fets, en un film que acaba resultant repetitiu.

També a competició es va veure la uruguaiana La casa muda, de Gustavo Hernández, un meritori tour de force tècnic i estilístic. Segons diuen, és el primer llargmetratge enregistrat amb una càmera de fotos, que desenvolupa l'acció en temps real i en una sola presa. Basada en un fet verídic, transmet, però, un aire de dejà vu, si s'han vist El projecte de la bruixa de Blair i Rec.

Per la seva banda,Legend of the fist, d'Andrew Lau –un dels cineastes clau de Hong Kong– és una explosiva i francament divertida combinació d'arts marcials, espionatge, drama bèl·lic, musical i fulletó de justiciers emmascarats, basada en una icona popular.