Contraprogramant-se a si mateix, el mateix dia que ha convidat Roger Corman el Festival ha portat també un dels seus deixebles, Joe Dante. Dante –que divendres recollirà el premi Màquina del Temps– ha presentat la seva primera pel·lícula, The movie orgy (1968), un documental de 4 hores i mitja a base de fragments de films, espots, xous televisius i imatges d'arxiu.
En conversa amb aquest diari, l'autor d'algunes de les pel·lícules fantàstiques més populars dels 80 –com Gremlins– es manifesta crític amb la recent febrada per refer títols d'aquesta dècada (la seva Piranya ha estat també objecte d'una nova versió en 3D): “La raó que es facin no és que hi hagi nostàlgia per aquella època, és que no hi ha imaginació. És més segur agafar un títol ja existent que va tenir èxit al seu dia i buscar finançament que no pensar una nova idea. És difícil que el cinema avanci, si tot el que fem és refer el passat. Algunes de les meves pel·lícules preferides són remakes, així que no hi tinc res en contra, però si tot són remakes i seqüeles, on és l'originalitat? D'on surten les noves pel·lícules per fer seqüeles d'aquí a uns anys?”.
L'evolució dels efectes
Al seu dia, alguns dels films de Dante, com Udols, van revolucionar els efectes especials. En plena era digital, el director enyora “la sensació de poder tocar físicament els efectes. Un avantatge dels efectes especials artesanals és que els actors tenen alguna cosa al plató davant la qual reaccionar, i les interpretacions són millors. Els efectes digitals són més barats, i és cert que et permeten fer coses que mai hauríem imaginat; però m'alegra veure que els efectes d'El xip prodigiós, que van guanyar l'Oscar, segueixen sent igual de bons que al seu dia”. Autor de moltes obres d'orientació juvenil, Dante també es manifesta crític amb l'evolució cada cop més sàdica d'una determinada concepció del terror cinematogràfic: “A finals dels 60 es va suprimir el sistema de classificació vigent fins aleshores, i van sorgir pel·lícules com Grup salvatge, amb violència explícita; i als 70, David Cronenberg i Brian de Palma mostraven com rebentaven els caps de les persones. Per alguna raó, la mutilació del cos humà sempre ha despertat una certa fascinació, però hi ha un límit en el que pots mostrar. Saw o Hostel són sagues sobre mètodes de desmembrament; em sembla bé que es facin però, ¿on porten? ¿on volen arribar?”. Per aquesta raó, “les meves pel·lícules de terror favorites deixen espai per a la imaginació; la gent té por de la foscor, del que no coneix. A mi no m'agrada invertir el meu temps veient com tallen gent a trossos; m'agrada més El laberinto del fauno, una obra mestra, una gran pel·lícula d'horror que tracta sobre la imaginació, sobre la fantasia”.
Tota la carrera de Joe Dante mostra una notable influència dels mestres dels cartoons; però, a diferència dels seus col·legues Steven Spielberg o Robert Zemeckis, no es planteja fer el salt a l'animació: “El que em va ensenyar Looney Tunes: de nou en acció és que no tinc paciència per dirigir aquest tipus de cinema. Admiro genis com Chuck Jones, Fritz Freleng, Tex Avery i Frank Tashlin, m'han influenciat i sempre hi introdueixo referències, però crec que no tinc aquest talent en particular”.
Fidel als seus orígens en la sèrie B, i tot i la seva experiència en les superproduccions, Dante segueix defensant el cinema de baix pressupost, on “has de fer feliç menys gent i no hi ha tanta gent dient-te què has de fer, hi ha menys pressió. I si tens pocs diners, potser has de mantenir el teu monstre a l'ombra, la qual cosa acaba resultant més interessant”.

































Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.