El Festival de Sitges és un calaix de sastre on ahir va cabre una pel·lícula de l'ucraïnès Serguei Loznitsa que, lluny dels codis de gènere, vol reflectir un horror real com ho pot ser el d'un món regit pel més brutal instint de supervivència i en què tot home és un llop per a un altre home. Schastye moe, títol d'amarga ironia que pot traduir-se com La meva felicitat, presenta una realitat absolutament violenta localitzada en un paisatge de la Rússia rural.

El present s'alterna amb el passat, sobretot en relació amb una memòria de la II Guerra Mundial que només recull històries on la lluita per la supervivència du a una crueltat extrema sense reconèixer cap sentiment de fraternitat. Provinent del Festival de Canes, on va ser projectada a la secció oficial, el primer film de ficció del reputat documentalista Serguei Loznitsa destaca pel seu sentit visual entre la programació del present Festival de Sitges, però és portador d'un nihilisme extrem que fa recular: conté una moral que podria reduir-se a la idea que no facis un favor perquè ho pagaràs car.

Tot i que al final hi ha detalls d'empatia que contraresten l'embrutiment moral dels personatges, tampoc no aporta una visió gaire optimista de la condició humana el film suec Diner fàcil, dirigit per Daniel Espinosa i basat en la primera entrega de la Trilogia negra d'Estocolm, tot un bestseller de Jens Lapidus. Aquest es considera més hereu de la narrativa negra nord-americana que un escriptor vinculat a les formes de l'actual novel·la criminal escandinava. El cas és que la pel·lícula que adapta Diner fàcil és un thriller que reuneix i enfronta diversos personatges (i de distintes nacionalitats, com si les clavegueres d'Estocolm fossin un microcosmos on coincideixen mafiosos provinents de l'Europa de l'Est, de Sud-amèrica i dels països àrabs, però també joves suecs economistes) embolicats en un mateix negoci que vincula els baixos fons amb la banca. Podria dir-se que no aporta res de nou a nivell de gènere, que narrativament és confusa i que és una mica matussera, però permet seguir-la amb un cert interès.

Definitivament empàtic amb la humanitat és el protagonista de la pel·lícula turca Kosmos, que compta amb participació catalana en la producció. Dirigida per Reha Erdem, es presenta com una faula protagonitzada per un estrany individu que, arribant a una població fronterera ocupada per militars, fa un miracle salvant un nen que ja s'havia ofegat en un riu. És un lladre, fa miracles i predica sobre la convivència del bé i el mal en la condició humana. Acollit per la població, després serà bescantat fins a arribar a la desolació amb la qual es tanca aquesta pel·lícula “metafísica” tan estranya com pretensiosa que transcorre entre imatges de paisatges nevats.