El seu nom és Apichatpong Weerasethakul, però permet que li diguin Joe, i ahir va protagonitzar el Festival de Sitges en dur-hi Oncle Boonmee, que recorda les seves vides anteriors, la pel·lícula amb què va guanyar fa uns mesos la Palma d'Or a Canes en aportar-hi la proposta més lliure, imaginativa i fascinant. En aquesta discreta edició de Sitges, aquest film amb fantasmes del cineasta tailandès, amb participació a la producció del català Lluís Miñarro, també hi destaca de manera esplendorosa, tot i ser aliè als gustos del públic majoritari del festival. Els fantasmes de Joe no fan por, sinó que acompanyen l'oncle Boonmee en la transició de la vida cap a la mort. Les seves imatges no busquen impactar, sinó que exploren la dimensió poètica i plàstica del cinema i la seva capacitat pel meravellós.

En un lloc del bosc, un home malalt es prepara per morir i rep la visita del fantasma de la seva dona, morta anys enrere, i del seu fill, que va desaparèixer a la recerca d'un esperit visible en una fotografia i que torna amb una aparença simiesca. A partir d'aquí, tot es meravellosament possible: una princesa posseïda en un llac per un peix gat i una cova amb una forma uterina on va a morir l'oncle Boonmee. També, tenint el film moltes capes, hi apareixen soldats que “volen esborrar el passat” i persegueixen les estranyes criatures. A Sitges, a la roda de premsa, Apichatpong va admetre la possibilitat d'una lectura política del film en relació amb la tradició de violència i repressió militar al seu país. També va reconèixer que el cinema fantàstic pot ser una manera de revelar coses “amagades” en un país on existeix una forta censura que fa que, per exemple, no es pugui abordar la religió. En tot cas, el cineasta tailandès va definir Oncle Boonmee com una pel·lícula molt personal que no és aliena a la malaltia i mort del seu pare, que poua en els seus records d'infància i que està molt lligada al paisatge d'una zona del nord-est de Tailàndia d'on és originari.

Tot i que, en principi, no figurava dins la secció competitiva, Oncle Boonme és un dels 26 films aspirants als premis que es concediran avui, mentre que demà es clourà el festival amb una sessió maratoniana oberta a un públic que ha acudit més que mai a la cita amb Sitges. El festival no ha sigut lluït, però els 65.000 espectadors superen en un cinc per cent els de l'edició anterior.