Vampiritzar idees alienes i transformar-les en èxits internacionals és una estratègia cada cop més utilitzada pel cinema nord-americà. Només dos anys després de captivar el públic de Sitges, on es va endur el premi a la millor pel·lícula europea, i de recollir 60 premis més arreu del món, el film de vampirs suec Deixa'm entrar ja té un remake de Hollywood. Let me in ha estat dirigit per Matt Reeves, conegut pel seu impactant film Monstruós –inspirat en les gravacions domèstiques de l'11-S–, i té com a protagonistes Richard Jenkins i els nens Kodi Smit-McPhee (La carretera) i Chloë Grace Moretz. Ahir es va presentar al festival de Sitges, fora de concurs.
Reeves no cau en efectismes fàcils i altres vicis del cinema de Hollywood. Qui no ha vist la pel·lícula original es pot sorprendre per una història que integra perfectament el vampirisme amb un cas d'assetjament escolar, i que ofereix una lúcida visió sobre les dificultats de l'adolescència, sobre la solitud, la violència i la necessitat d'estimar i ser estimat. El problema és que és una còpia gairebé calcada de l'original, que aporta ben poca cosa nova al públic que ja el coneixia. Lògicament, Matt Reeves no ho veu així: “Primer no volia fer aquest projecte –explicava ahir–, la pel·lícula original està molt bé. Però en llegir la novel·la que la inspira em va interessar molt i vaig pensar que podia fer una pel·lícula que no fos un remake, sinó una nova versió de la novel·la”. La seva visió de la novel·la coincideix amb la de l'autor: “Jo no ho veig com una història de vampirs, tracta de les dificultats de l'adolescència, de l'horror de la violència. L'autor [John Ajvide Lindqvist] hi va estar totalment d'acord”.
La Palma d'Or, a concurs
Entre les darreres propostes de la secció Oficial fantàstic competició, destaca sobretot la pel·lícula guanyadora de la Palma d'Or de Canes, dirigida per Apichatpong Weerasethakul i amb coproducció catalana de Lluís Miñarro. Amb el títol de L'oncle Boonmee que pot recordar les seves vides passades, el cineasta proposa un film pausat i contemplatiu que s'inspira en records d'infantesa del director i en les creences relacionades amb fantasmes i amb la transmigració de les ànimes de la zona rural del nord-est de Tailàndia, on va viure.
Tot i que es basa en un llibre d'un monjo budista, Apichatpong hi posa “moltes coses personals, des de la mort del meu pare fins a la casa on vaig viure de petit”. També s'inspira “en les pel·lícules i sèries que veia, que ara poden semblar antiquades però que serveixen per recuperar el passat”. El director considera el cinema com “una eina per preservar la memòria”.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.