Deu dies intensíssims de cinema, amb la projecció de prop de 300 pel·lícules, van arribar ahir al seu punt culminant amb el lliurament dels premis. La gran guanyadora de la 43a edició del Festival de Sitges ha estat Rare exports: a Christmas tale, una coproducció entre Finlàndia, Noruega, França i Suècia dirigida per Jalmari Helander, que, amb tres premis importants –millor pel·lícula, millor director i millor fotografia, potser el més just–, s'ha endut un botí que sembla desmesurat per als seus mèrits reals.
Com si es tractés d'un creuament entre els mons d'Aki Kaurismäki i de Tim Burton, Helander juga a capgirar la mitologia del Pare Noel amb una barreja de conte fantàstic, faula nadalenca i comèdia negra. Compta amb elements enginyosos i de certa mala bava, amb un sentit de l'humor sorneguer i una relativa capacitat de fascinació visual, però és menys transgressora del que pretén i els 80 minuts que dura resulten excessius per a una anècdota allargassada; de fet, l'origen de la pel·lícula són dos curtmetratges previs del director.
La premsa especialitzada va rebre amb alguns aplaudiments el premi a una pel·lícula que no figurava a les travesses que es feien pels passadissos: a diferència d'altres edicions, no hi havia una favorita clara. No hi va ajudar gaire una selecció de la secció Oficial Fantàstic Competició massa àmplia i dispersa que, afegida a les nombroses seccions que completen la programació (més de 20), converteixen des de fa anys el Festival de Sitges en un esdeveniment tan inabastable per a la premsa com popular per al públic. El director Àngel Sala ho confirmava amb xifres: en aquesta edició, i quan encara no s'han tancat els números definitius (avui encara hi ha projeccions), ja s'han venut 62.000 entrades, i la recaptació ha pujat fins als 465.000 euros, un 3% més que l'any passat.
El jurat, presidit pel director italià Francesco Barelli i integrat, entre d'altres, pel cineasta català Jaume Collet-Serra (Orphan) i pel productor de Stanley Kubrick Jan Harlan, va atorgar el Gran Premi a la producció alemanya We are the night. Dirigida per Dennis Gansel, aquesta incursió en el mite del vampirisme (n'hi ha hagut unes quantes aquest any), situa els xucladors de sang en els ambients nocturns de Berlín i els dóna un toc romàntic que recorda L'ànsia, de Tony Scott.
Els intèrprets
Els premis d'interpretació han viatjat als Estats Units i a Hong Kong: se'ls han endut Patrick Fabian per El último exorcismo, acostament al tema de les possessions (també molt present enguany) en clau de fals documental; i l'actriu Josie Ho pel seu paper a la ultraviolenta Dream home, també premiada pel maquillatge.
La gran varietat de la secció a concurs ha quedat reflectida en els premis: també són al palmarès oficial, entre d'altres, Monsters (ciència-ficció sobre invasions d'àliens, feta amb pocs diners i molt talent); Fase 7 (enginyosa comèdia argentina sobre una pandèmia mortal), i l'estilitzada història de samurais Thirteen assassins, del mestre japonès Takashi Miike.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.