Cinc nens seleccionats en un càsting amb 800 participants són els protagonistes d'Herois, al costat d'actors consagrats com Àlex Brendemühl, Eva Santolaria, Lluís Homar, Emma Suárez i Anna Lizaran. Ambientat durant un estiu de mitjans dels 80, el film neix amb vocació d'arribar a audiències àmplies, i ja va aconseguir un primer èxit l'abril passat: va guanyar el premi del públic al Festival de Màlaga, a pesar de projectar-s'hi la versió original catalana subtitulada en castellà. Produït per Lluís del Val, el projecte l'ha dirigit Pau Freixas (Cámara oscura), que ha abocat molts records personals en una història carregada de nostàlgia i de veritat.
Herois mira cap als 80, però també cap a les pel·lícules dels 80: Spielberg, Els goonies...
Sobretot volia parlar de la infància, de la nostàlgia que jo sento en certs moments d'aquella època i d'una sèrie de conflictes familiars i altres vivències que vaig tenir. El que he fet és agafar més de trenta anys i comprimir-los en un estiu d'aquells que passàvem en segones residències i de cop i volta eres com una altra persona. Et desprenies de totes les obligacions de l'escola, de la vida quotidiana, era una vàlvula d'escapament important, i la veritat és que els tinc una mica mitificats. El món del cinema també em servia per evadir-me, i en aquesta pel·lícula he intentat ajuntar totes dues coses i parlar d'aquesta nostàlgia.
¿La part més dramàtica també es basa en fets reals?
Com que està homologat amb el color dels 80, tot agafa un color com de ficció amb elements cinematogràfics. Però hi he posat escenes literals, idèntiques a com van succeir. En un moment concret hi ha un fet dramàtic que en realitat va passar molt més endavant, quan ja estava escrivint el guió amb l'Albert Espinosa, i vaig decidir plasmar-hi aquest sentiment. I m'encaixava bé en la pel·lícula.
És una pel·lícula de nens, però també parla d'adults i de com es relacionen amb la infantesa.
Volia que parlés del nen que encara portem a dins, de la capacitat que tenim de mantenir aquest nen viu, a pesar de les coses que et puguin passar a la vida. Fins ara havia fet thrillers i films de gènere, però tenia ganes de fer una pel·lícula en què reconegués totes les emocions com a pròpies.
¿La nostàlgia no és necessàriament un sentiment negatiu?
La nostàlgia té un punt dolorós, almenys des del meu punt de vista; és un sentiment de pèrdua, però alhora és un reviure les sensacions bones. La nostàlgia compartida és una altra nostàlgia. Quan et trobes amb algú amb qui has viscut coses, a vegades es genera un clima i comences a recordar. Amb Herois tenia ganes de crear aquest clima, fer viatjar a cadascú a aquesta zona que té amagada en el seu interior. La nostàlgia a moments em fa tristor, però també fa riure.
La pel·lícula recorda les aventures infantils d'abans, amb nens jugant al camp o al bosc, sense cap mena de tecnologia.
Només hi apareix un telèfon, però la resta de tecnologia l'hem aparcada tota. L'època en què s'ambienta la pel·lícula ens ho ha posat fàcil. Penso que els nens d'ara no són tan diferents dels d'abans. Han canviat una mica les formes, però en el rodatge m'han sorprès, són ben iguals que nosaltres, amb valors molts semblants. A més, amb les projeccions ens hem adonat que connecten molt amb la història, sobretot les nenes.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.