Trobada de déus
La galeria Manel Mayoral provoca el diàleg entre l'obra de Joan Miró i Miquel Barceló en una exposició amb 34 obres comissariada per Biel Mesquida
“Miró i Barceló, el mestre i el deixeble, són també alhora tots dos mestres i deixebles de si mateixos, probablement perquè, com afirmava l'antiga dita grega dels poetes, tots dos són intèrprets dels déus”. Són paraules que Pere Gimferrer escriu al catàleg de l'exposició Mirós i Barcelós, que es pot veure a la Mayoral Galeria d'Art i que enfronta l'obra dels dos artistes. L'afirmació de Gimferrer sembla exagerada, però l'escriptor Biel Mesquida, que té en comú amb els dos artistes el territori mallorquí i és un apassionat de tots dos, no té cap mena de pudor en anar més enllà: “No són intèrprets dels déus, són déus”.
En la mostra de la Mayoral –amb 17 obres de Miró i 17 obres de Barceló– el xoc diví és més una trobada amistosa que una batalla. No hi ha llampecs ni trons en el diàleg estètic entre els dos artistes, sinó una sintonia cordial. No podia ser d'altra manera i va ser així des del principi. A principi dels anys vuitanta el galerista Ferran Cano va regalar al nét de Miró David Fernández Miró un llibre enfangat de Barceló. La peça, però, va encantar a l'avi Miró, que va decidir que se la quedava per a ell. Biel Mesquida també recorda com Miró va donar suport al col·lectiu de poetes i artistes plàstics Taller Llunàtic, en què també hi eren Barceló i el mateix Mesquida, a la Palma de mitjan dels anys setanta.
L'exposició es nodreix d'obres que el galerista Manel Mayoral ha anat recopilant en els últims sis anys. De Miró, s'exposen dibuixos, ceràmiques, escultures i olis, majoritàriament dels anys seixanta, setanta i vuitanta, llevat d'una escultura del 1956 feta en col·laboració amb Llorens Artigas. En el cas de Barceló, en canvi, a través de les 17 obres exposades (triades pel mateix artista) es pot resseguir la trajectòria del mallorquí. Destaquen alguns collages de principi dels vuitanta, així com algunes grans teles com dues de la sèrie In extremis, del 1994, i algunes ceràmiques plegades.
Biel Mesquida remarca que Miró i Barceló són “creadors calidoscòpics, fogosos, bullidors, tenen una gran capacitat de canviar la nostra perspectiva, són com dimoniets de la imatge”. Els dos artistes tenen en comú, a més, l'arrelament a la terra, la defensa del medi ambient (en el catàleg hi ha declaracions de tots dos lamentant la desaparició del paisatge mallorquí) i la catalanitat.
Relació amb Tàpies
Superficialment, diu Mesquida, l'obra de Barceló pot recordar més a Tàpies, per la seva materialitat tan manifesta. “En canvi, a un nivell més profund està més connectat amb Miró”, afegeix. Creadors nats, els dos artistes tenen la capacitat de provocar un canvi de mires en l'espectador. “Surts de l'exposició, i veus el món d'una altra manera –diu entusiasta Mesquida–. Els grans pintors ens donen més miradors cap al món”.
Aquest és el primer cop que l'obra de Miró i Barceló dialoguen en una exposició, però Mesquida no descarta que es pogués fer una aproximació més àmplia sobre el tema que també inclogués Tàpies. Manel Mayoral considera l'exposició com la “més rellevant de la història de la galeria, pel nivell de les obres i per la qualitat dels artistes”. S'ha editat un catàleg especial amb textos del mateix Mesquida, Pere Gimferrer, Jacques Dupin i Nicole d'Amonville.
Mirós i Barcelós.