Segons Esteve Riambau, actual director de la Filmoteca de Catalunya –institució que al març de l'any que ve té previst estrenar nova seu–, una filmoteca és “bàsicament una institució pública destinada a la conservació del material cinematogràfic i també a la seva difusió”. Un dels objectius de Riambau, que dirigeix la institució des que va començar l'any, és “demostrar que el patrimoni de la Filmoteca no és “material rovellat, sinó que és plenament vigent i que aporta nous elements per al coneixement del passat”.

De manera conseqüent amb la intenció d'acostar el patrimoni fílmic al públic, demà i demà passat tindran lloc a la Filmoteca –de manera gratuïta– les Jornades del Patrimoni Audiovisual, en què es podran veure diversos films clàssics del seu arxiu, molt poc coneguts i en alguns casos de restauració pròpia: un fulletó d'intriga de l'època muda i de producció catalana, un documental amb imatges enregistrades pels nazis al gueto de Varsòvia, una aventura exòtica pre-Bollywood...

Aprofitant que el 27 d'octubre se celebra el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual –proclamat l'any 2005 per la Unesco–, la Filmoteca ha ampliat les seves ambicions respecte d'edicions prèvies i mostrarà durant aquests dos dies algunes veritables joies precedides d'una presentació i, en alguns casos, amb acompanyament musical en directe. Les Jornades s'obriran demà amb La secta de los misteriosos, un serial català rodat el 1916 per Albert Marro i produït per Hispano Films, la productora catalana més important del moment, a imitació dels feuilletons francesos per entregues. Estrenat originàriament en tres episodis –que sumaven 105 minuts–, el negatiu original del serial es va perdre en un incendi, però se n'ha conservat una còpia alemanya de 67 minuts estrenada el 1921.

El mateix dia s'oferirà una selecció de curtmetratges del pioner Segundo de Chomón. I la jornada es tancarà amb el documental israelià An unfinished movie (2010), de Yael Hersonki, que pren com a base unes bobines amb imatges rodades pels nazis el 1942 al gueto de Varsòvia en què es mostren diversos aspectes de la vida jueva. El descobriment, quaranta anys més tard, d'un rotlle desaparegut ha donat una nova interpretació d'aquestes imatges com a part de l'engranatge propagandístic dissenyat per Goebbels per justificar l'Holocaust.

Dimecres es projectarà La viuda alegre (1925), d'Erich Von Stroheim, amb acompanyament musical en directe de Joan Pineda, en el marc de l'Aula de Cinema. I, tot seguit, es podrà veure una còpia nova i completa d'El mundo sigue (1963), de Fernando Fernán Gómez, un “retrat negríssim de l'Espanya franquista”, segons Riambau. Un film maleït que es va estrenar severament mutilat per la censura i que va durar molt poc en cartell. Ara se'n recupera el metratge íntegre, tret dels negatius originals conservats a l'arxiu de la Filmoteca.

La clausura de les jornades anirà a càrrec d'A throw of dice (1929), de Franz Osten, en una còpia restaurada pel British Film Institute. Es tracta d'una exòtica coproducció anglo-alemanya rodada a l'Índia i que protagonitzada per actors indis; una mena de creuament entre el Mahabharata i Les 1001 nits.