Pocs municipis de menys de 10.000 habitants com Alcanar poden presumir d'haver furgat tant en la seua pròpia història i d'organitzar esdeveniments culturals de gran abast com ara un congrés. Així les coses, des que el 1989 van organitzar el primer, els canareus ja van pel seu III Congrés d'Història d'Alcanar, que es farà del 12 al 14 de desembre a la Cisterna del Vall i que organitzen l'Ajuntament i la URV, entre d'altres.

“L'últim congrés, el vam fer el 2000 i creiem que deu anys és un termini de temps raonable per fer noves aportacions”, diu l'alcalde, Alfons Montserrat, constatant que durant aquests anys s'han fet molts treballs de recerca sobre Alcanar tant als instituts com a la universitat, i que per tant hi ha molt material per posar en comú. “L'objectiu és aprofundir en la nostra història i realitats”, assenyala per la seua banda Tomàs Camacho, membre del comitè organitzador. Les fonts del congrés són treballs de recerca de segon de batxillerat de l'institut Sòl-de-Riu, investigacions universitàries relatives a Alcanar, a més dels treballs individuals i col·lectius que fan referència a l'entorn més proper. Entre els ponents hi ha el catedràtic d'economia Germà Bel, i el professor d'història de la URV Josep Sánchez Cervelló. S'han presentat treballs de filologia, història, antropologia, literatura, musicologia i sociologia. Entre els més interessants hi ha la comunicació Alcanar, un so de fa 2.600 anys dels arqueòlegs David Garcia i Isabel Moreno, que se centra en l'estudi d'un corn marí localitzat al jaciment preibèric de Sant Jaume Mas d'en Serra. També hi ha una comunicació sobre les fortificacions de la Guerra Civil a la costa canareva d'Agustí Bel –el congrés inclou una visita guiada–, i una altra sobre Andreu Ulldemolins, el corresponsal del diccionari dels dialectes catalans, a càrrec del filòleg Albert Aragonés.

Durant el congrés hi haurà tres exposicions paral·leles: una sobre pintors canareus nascuts abans del 36 a la galeria d'art Núria Prades, una altra de fotografies del patrimoni canareu a la galeria d'Agustí Redón, i una tercera de documents històrics a la Casa O'Connor.