Raúl Pulido encara toca la mítica –i l'adjectiu no és gratuït ni exagerat– Gibson Les Paul del Tío Modes, que no era oncle carnal seu, però com si ho fos. La guitarra té 44 anys. Ell en té 27. Ha viscut el rock'n'roll a casa tota la vida, entre el seu pare, Juan Raf Pulido, el Tío Modes i la resta de membres de la històrica Banda Trapera del Río. “Amb 5 o 6 anys vaig aprendre a tocar la guitarra, que també era l'instrument del meu pare abans d'agafar la bateria, i amb 14 o 15 anys vaig començar a escriure cançons”, explica Raúl, que el divendres 12 de novembre actuarà a La Mirona de Salt (22.30 h, 10 i 13 euros), compartint cartell amb el seu amic Jere. Després de la mort del Tío Modes, Pulido es va convertir també en el guitarra solista de la Trapera en la seva última reunió, abans del comiat definitiu del grup de Cornellà de Llobregat. Amb el seu pare va poder compartir escenari a la plaça Catalunya de Cornellà, el 13 de juny del 2009, davant de 21.000 persones, i Raúl també va tocar a l'últim concert, celebrat a la vela Rambleros de Barcelona, el març passat, pocs dies abans de la mort del seu pare. Raúl viu ara a Sant Cugat, però encara té molta família a Cornellà.
Orgull de pare
La música que fa Raúl pel seu compte, però, té poc a veure amb la Trapera. “El Tío Modes em deia que jo era un rumbero rocker romàntic”, recorda. En el documental Venid a las cloacas: Historia de la Banda Trapera del Río, que s'estrena avui al festival In-Edit de Barcelona, hi apareix Raf Pulido parlant amb orgull de la incipient carrera musical del seu fill Raúl, que fa un parell d'anys que treballa en el seu propi projecte, amb Xavi Pérez, productor d'Antonio Orozco. Fins ara, ha publicat de manera independent –els CD només es venen als concerts i al seu web– dos discos de cinc cançons, Como si fuera el principio i Cantaré, que inclouen temes com ara Las estrellas –amb un senzill però poderós videoclip– i La luz del sol, cantada a duo amb Orozco. Raúl també ha fet un duet (Cerca de mi) al segon disc de Jere, Nassaukade.
Ja prepara un tercer CD amb el mateix format –“Cada cinc mesos traiem cinc noves cançons”, diu; per alguna cosa el seu segell discogràfic es diu 5 Records– que serà “més rocker” i es titularà Enemigo del sistema, citant Curriqui de barrio, que el seu pare va escriure per a la Trapera.
En diferents formats –a Salt serà un trio de guitarra, baix i bateria–, Raúl acabarà fent el 2010 uns 80 concerts, en tot tipus d'espais. “M'encanta tocar en llocs petits, peculiars i bohemis, perquè jo em sento bohemi”.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.