Una nena surt d'una banyera plena de fang i allarga el braç lentament cap a Juan Diego Botto. En un cinema a les fosques, amb els efectes sonors i de muntatge incorporats, l'espectador pot sentir pànic. Però enmig d'un rodatge en una nau del Poblenou, un dimecres a les set de la tarda, no només no fa por, sinó que se sent Antonio Chavarrías demanar afectuosament a la nena protagonista, Mágica Pérez, que no rigui. La situació resulta curiosa i pintoresca.
La Mágica acaba plorant, però de cansament. Després de molta estona de feina per rodar tres vegades una escena d'uns segons, el rodatge es para i tenim ocasió de parlar amb Antonio Chavarrías. “Rodar amb nens és complicat i meravellós –explica–. Quan es cansen, no els pots donar explicacions com a un adult, però tenen el do de la veritat”
La
Juan Diego Botto també situa la pel·lícula en l'òrbita del “terror de personatges turmentats”, i la defineix com una història d'“estructura una mica clàssica, amb uns personatges que no poden esquivar el destí tràgic de la seva vida”.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.