Deu anys després del II Congrés d'Història d'Alcanar, el municipi torna a furgar en la seua història i en la seua identitat dins el context global de les Terres de l'Ebre, Catalunya i el món. Així, avui s'inaugura a la Cisterna de la Vall el III Congrés d'Història, organitzat per l'Ajuntament i la Universitat Rovira i Virgili, entre altres, en el qual s'han presentat vuit ponències i 21 comunicacions que abordaran àmbits tan diversos com la història, la filologia, l'antropologia, la literatura, la musicologia i la sociologia.

En l'àmbit de la història una de les comunicacions més interessants és la que presentarà diumenge Vicent Matamoros Anglès, llicenciat en belles arts per la Universitat de Barcelona i membre del grup de recerca BRAC. Amb el títol Alcanar, un so de fa 2.600 anys, la comunicació se centra en la descoberta al jaciment preibèric de Sant Jaume Mas d'en Serra d'Alcanar d'un corn marí que té 2.600 anys d'antiguitat i que es considera l'instrument musical més antic de la península. L'estiu passat, en col·laboració amb els arqueòlegs que dirigixen les excavacions al jaciment de Sant Jaume, David Garcia i Isabel Moreno, de la UB, i amb el Museu del Montsià, es va gravar el so d'aquest corn marí al mateix jaciment. “Vam constatar que amb el vent en contra el so arribava a una distància de més de 4 quilòmetres”, explica Matamoros. Això apuntala la tesi que Sant Jaume, on es considera que hi havia la residència del cabdill, controlava la resta d'assentaments ibèrics de la zona (la Moleta del Remei, també a Alcanar, i la Cogula i la Ferradura a Ulldecona).

Ara bé, el so del corn marí no va arribar a la Ferradura, on tampoc no hi ha contacte visual. “Això ens fa creure que hi havia un cinquè assentament perdut”, diu Matamoros, que en la seua comunicació proposa un nou projecte en el qual implicaria el departament de física de la UB per fer “una aerografia del so”, és a dir delimitar l'espai des d'on se sent el so del corn marí, cosa que permetria trobar el jaciment perdut.

La comunicació de Matamoros és només una petita mostra del congrés que avui s'inaugura i en el qual ja hi ha un centenar d'inscrits. “La principal novetat és que ens hem obert als treballs de recerca dels centres de secundària”, explica Vicent Matamoros Sanz, membre del comitè organitzador, però el món universitari també s'hi ha abocat de ple. Així, entre els ponents més destacats hi ha el catedràtic d'economia de la Universitat de Barcelona Germà Bel, que exposarà avui una ponència titulada Infraestructures a la perifèria de la perifèria: una visió de llarg termini (1720-2010), o l'historiador i professor de la Universitat Rovira i Virgili Josep Sánchez Cervelló, que també presentarà avui la seua ponència Delinqüència social i violència a Alcanar (1883-1930).