El 2 de febrer de 1989, el professor de l'aleshores encara Estudi General de Girona Josep Maria Terricabras va anotar en un paperet: “Acabo de tenir la idea de creació d'una càtedra de pensament.” Dos mesos després, de tornada de l'aeroport de Barcelona, on havia anat a recollir el filòsof Josep Ferrater Mora com a professor convidat al Seminari Wittgenstein que s'havia de celebrar a Girona, va aprofitar una parada per dinar al restaurant La Granota de Sils per portar a la pràctica aquell propòsit. Literalment, recordava ahir Terricabras, “amb Josep Nadal li vam fer una tancada”, perquè va ser en aquell hostal, entre plat i plat, que van llançar a Ferrater Mora la proposta de crear una càtedra amb el seu nom. “És l'única idea de la meva vida que s'ha acabat produint”, bromejava ahir Terricabras en explicar els orígens de la càtedra degana de la Universitat de Girona (UdG), creada de fet abans que existís la universitat mateixa (la seva creació moderna no seria aprovada pel Parlament fins al 12 de desembre del 1991), en la presentació de l'exposició que commemora des d'avui, a la Fontana d'Or de Girona, els vint anys de la seva fundació.

20 anys de pensament contemporani. La Càtedra Ferrater Mora (1989-2009), que s'inaugura aquest migdia amb la vídua del pensador català, Priscilla Cohn, com a convidada d'honor, és un muntatge destinat a desfer prejudicis, en especial d'aquells que pensen que “la filosofia és una cosa idiota, avorrida i inútil”, va dir Terricabras, entusiasmat davant la pantalla tàctil que permetrà al visitant consultar el Diccionari de filosofia de Ferrater Mora a la manera d'un joc de Trivial: per a cada concepte, es proposen cinc definicions, només una de les qual és correcta i permet avançar cap al següent nivell de dificultat. El director de la càtedra des de la seva fundació, que Priscilla Cohn va elogiar per la “fabulosa feina feta”, va mostrar-se enjogassat davant les gàbies disseminades en una de les sales, a l'interior de les quals hi ha empresonats ocells de paper amb missatges ocults: el visitant és així convidat a agafar-los, desplegar-los i alliberar amb aquest gest pensaments com ara “No sempre és insensat el que no entens” o “Cada paraula és un prejudici”. El muntatge, concebut per Quim Turon, arrenca amb la història gràfica d'aquests vint anys de càtedra, amb fotografies dels prestigiosos intel·lectuals que ha convidat, des de Noam Chomsky, que va congregar un miler de persones a la conferència pública que va oferir a La Mercè el 1992, a Richard Rorty, Eric Hobsbawm, Ilya Prigogine, Paul Ricoeur, Mario Bunge o Theo Angelopoulos. “Cap altra universitat d'Europa pot presentar una llista similar de personalitats convidades”, va dir Terricabras amb orgull manifest mentre mostrava a Priscilla Cohn l'audiovisual on s'evoca la història de la Càtedra i els seus il·lustres col·laboradors. Cohn, especialitzada en temes d'ètica i audaç defensora dels drets dels animals (va declarar-se “contentíssima” per la llei catalana que prohibeix les curses de braus) no va poder reprimir un xiscle d'emoció quan va descobrir que el muntatge també reserva una petita sala al visionat d'algunes pel·lícules poc conegudes del mateix Ferrater Mora, gran aficionat al cinema. L'exposició, que es clausurarà el 30 de gener, s'acompanya d'un ampli programa de conferències i seminaris, entre els quals destaquen el simposi dedicat al pensament de Joan Maragall (25 i 26 de novembre) i les lliçons que impartirà l'arquitecte Rafael Moneo al gener.