La primera Bíblia en llengua catalana es va editar a València l'any 1478, i se'n van distribuir 600 còpies. Era la tercera traducció que es feia dels textos sagrats del cristianisme en una llengua moderna després de l'italià i l'alemany. Tres anys més tard, però, el poder de la Inquisició es trasllada a Castella, que troba aberrant la iniciativa perquè considerava que la Bíblia només es podia concebre en llatí, grec o hebreu –“la Paraula de Déu és sagrada i una traducció donava peu a manipulacions”, diu l'autor–. En l'intent de mantenir el control sobre les escriptures, la Inquisició envia a València el canonge de Burgos Juan de Monasterio, el protagonista malvat que exemplifica l'acció repressiva del sant ofici, que perseguirà els llibres fins a cremar-los tots. A la foguera, a més dels papers, també hi va anar a parar tot aquell que posseïa la versió valenciana, que era acusat d'heretge.
Silvestre Vilaplana (Alcoi, 1969) recupera aquests fets reals a L'estany de foc (Bromera), un thriller medieval que retrata la societat del segle XV a partir de la lluita entre els que volen eliminar aquest llibre i els que el volen preservar. “Va ser la primera repressió lingüística de la llengua catalana”, afirma l'escriptor. De fet, la Bíblia valenciana es va publicar amb la corresponent autorització eclesial, i entre els principals defensors hi havia els conversos jueus, molt interessats que els primers llibres bíblics, que conformen la Torà, fossin accessibles en la llengua vulgar, la que parlava el poble. “La traducció de la Bíblia, de fet, demostra que al segle XV ja teníem una llengua ben desenvolupada literàriament”, subratlla Vilaplana, que afegeix: “Tenim poca memòria del nostre passat i jo vull reivindicar personalment un cert orgull de la nostra llengua i la nostra història”.
Se'n conserva un full
Totes les bíblies valencianes es van acabar destruint i tan sols se'n va salvar una plana d'un exemplar. L'original es conserva actualment a la Hispanic Society de Nova York: és un full del llibre de l'Apocalipsi, en què s'esmenta el pitjor racó de l'infern: l'estany de foc.
Vilaplana assegura que a la novel·la hi ha molt poca ficció. Els fets documentats li van semblar més que suficients per forjar una trama que incorpora les disputes de poder de la noblesa, els conflictes territorials del regne, les relacions entre les diferents confessions religioses o els brots periòdics de pesta, que eren comuns a tot Europa. El traductor Daniel Vives és un personatge real; també ho són els inquisidors, així com els mètodes que utilitzaven. L'autor assegura que fins i tot ha “suavitzat” alguns episodis documentats que de tan violents podien semblar poc creïbles.
Joanot Martorell, de luxe
D'altra banda, el mateix autor signa la biografia de Joanot Martorell Un cavaller sense fronteres, un volum il·lustrat de gran format que l'editorial Bromera publicarà a principi de desembre. Vilaplana, que ja havia tractat el personatge en clau de novel·la a Les cendres del cavaller (premi de novel·la Ciutat d'Alzira i premi Crítica Serra d'Or), presenta aquí en clau divulgativa l'autor de Tirant lo Blanc en el 600 aniversari del seu naixement. Vilaplana ha publicat també L'anell del pescador, situada en l'època medieval que tant l'apassiona. És autor de llibres juvenils com Els dimonis de Pandora o La frontera negra. Amb L'estany de foc ha guanyat el premi Blai Bellver-Ciutat de Xàtiva 2009.
Comentaris
debia ser un avantpasat del PP el canonge de Burgos Juan de Monasterio
¿Y qué tiene esto que ver con "ATAQUES AL CATALAN"?. Se hace referencia a una regla que "atacaba" a todos los idiomas y dialectos del mundo excepto a tres.
A que estem esperant els catalans per denunciar davant els tribunals a la MÀFIA VATICANA ( Esglèsia Catòlica ) per atemptat al nostre patrimoni cultural i exigir una restitució del dany fet ??.........Segurs que els criminals mafiosos del Vaticà tenen als seus arxius alguna còpia d'aquella Biblia vaelenciana que van fer desapareixer per la resta de la humanitat........Que ens la tornin i que paguin una indemnització multimilionària pel dany fet........O ÉS QUE LA PARAULA JUSTÍCIA NO SIGNIFICA RES ???
Si que fá anys que bufa el vent que ve d´Almansa. Al poble de Narón, Galicia, va arribar i no es van adonar de l´aire que feie. Deien " que aire que hace, carallo " i prou.
Vilaplana denuncia la crema de llibres de la Biblia en català. La inquisició va arribar més tard a les terres catalanes que al regne de Castella, per l'oposició política. Quan van aconseguir-ho, a més de matar la cultura, l'idioma, també mataven als homes. Cal saber doncs, que molt fugien de la persecució, l'empressonamen t i la mort. Llavors apareixia la concentració sempre mafiosa castellana vaticana i confiscava les finques.
Cal ser sensats i saber interpretar bé la història. L'atac no va ser contra el català, sino contra qualsevòl altra llengua diferent de les "autoritzades" per a evitar traduccions poc precises. Si interpretem fets de fa 500 anys amb criteris actuals, errarem del tot. De la mateixa manera que la historia contemporànea no podrà ser interpretada d'aci a 200 anys, sense conèixer la mentalitat de la nostra societat.
Fa uns pocs anys acceptàvem la pena de mort com a reparació del mal fet. Ara la rebutjem.
Camps, Rita, Alarte i tota aquesta colla de botiflers, estarà orgullosa d´aquests fets..... sense dubte, una de les primeres agressions a la "llengua valenciana" comesses pel incipient pan-catalanisme existent al segle XV al "Regne de València ", jajajajajaja !!!!!!......Bona nit !!
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.