Es pot dir que l'origen del singular mètode de fototeràpia que ha gestat l'artista Cristina Núñez va ser una crisi personal molt dura que va patir els primers anys d'aquesta dècada, però és ser curt de mires. Els fonaments del seu univers artístic s'han erigit furtivament pessigant del seu caràcter insegur i vulnerable i d'un cúmul d'episodis dolorosos que s'han anat succeint al llarg de la seva vida. Des que era nena, i sentia que ningú la veia. Ser vista, aquesta ha estat la gran guerra que ha declarat Núñez al món sencer, sent-ne ella la principal, per no dir única víctima en un període de la seva adolescència enganxada a l'abisme de l'heroïna. Només resseguint el seu recorregut vital s'entenen els mecanismes d'un original tractament fotogràfic, que difon en tallers oberts a tothom, aferrat a l'autoretrat per arribar a les profunditats de l'ànima.
No ser invisible, vet aquí la clau que obre la biografia d'una artista nascuda a Figueres el 1962 en el si d'una família acomodada que li va concedir totes les comoditats. Els anys de joventut a la Barcelona esbojarrada de mitjan dels anys setanta van ser això: follia absoluta. “Jo em sentia una merda: lletja, feble, inferior. Tenia una ràbia immensa”.
Als 15 anys, va traspassar les tenebres dels baixos fons, atreta per la cosa marginal com per desafiar els seus orígens burgesos. I sí, allà hi va trobar una felicitat perillosa, es va enamorar, es va sentir la reina enmig de gents amb carisma i va entrar a l'infern de les drogues.
“Sempre he buscat els extrems perquè he volgut saber quins són els meus límits. Sempre vaig fins al fons. I amb l'heroïna, també”. Quan els diners es van acabar i els monos es van conxorxar sense pausa, tot va degenerar. Primer va començar robant la plata de la seva mare. I al final es va acabar prostituint.
Model de fotògrafs
Qui li havia de dir a ella, model als anys vuitanta de fotògrafs com Manel Armengol, Manel Esclusa o Colita, que la fotografia li acabaria salvant la vida. Del pou en va sortir quan va conèixer un fotògraf italià i es va escapar amb ell al seu país. Li va fer d'assistent durant uns anys, fins que es van separar, i a partir de llavors Núñez va entendre que la seva vida era mirar a la càmera. Va començar a fer-se autoretrats. Un rere l'altre. “En una foto jo podia ser el que volia”. Fins que sense adonar-se'n ja havien passat dues dècades des del primer autoretrat.
La forta crisi personal del 2004 va acabar de perfeccionar el seu mètode de fototeràpia. En lloc de plorar i estirar-se dels cabells sota el llençol del llit, per què no fer-ho davant la càmera i de manera desaforada, estrident i sobreactuada per espantar tots els mals? “És automàtic: acabes de fer un crit de ràbia, desesperació o terror i se't queda la cara descansada, en pau”.
Núñez ha marxat d'Itàlia i ha tornat a Barcelona fa poc. I amb ella han vingut els tallers terapèutics d'autoretrats. Núñez ha anat a parar a les mans de la galeria The Private Space, situada al 22@, una nova generació de negoci de l'art que treballa amb els artistes més enllà de la típica exposició.
Amb The Private Space, ha editat un doble llibre que es capbussa en el seu món, i fa unes setmanes va dirigir un taller amb 28 dones. “Els vaig dir que, si volien, millor que es despullessin. Les vaig deixar soles uns minuts perquè expressessin tot el seu dolor a la càmera”. I clic! Les fotos de l'experiència s'exhibeixen fins al pròxim dia 25. A més, la Fundació La Caixa també s'ha interessat en el projecte i finançarà els seus tallers a la presó de Can Brians.

































Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.