Amagat al vessant nord de la serra de la Fatarella, ha estat durant dècades ocult el que va ser el campament del XV Cos de l'Exèrcit de l'Ebre, comandat per Manuel Tagüeña. Es tracta d'un autèntic poble on durant pràcticament tot el transcurs de la batalla de l'Ebre, del juliol al novembre del 1938, van viure uns cinc mil soldats republicans. I és que en quatre terrasses de conreu on el bosc ha anat avançant sense contemplacions i en almenys un quilòmetre lineal, es van construir desenes de cases de pedra en sec que s'utilitzaven com a habitatges, com a dipòsits de munició i probablement també per acollir-hi ferits. També es van excavar refugis a la roca que estan en perfecte estat de conservació.
Ara el Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre (Comebe) ha intervingut en una petita part d'aquesta ciutat amagada. “No hem arribat ni al 10%”, explica Àlex Cervelló, tècnic de continguts del Comebe, que remarca que aquesta troballa els fa replantejar molts aspectes de la batalla de l'Ebre. “Aquí hi ha una infraestructura brutal que ens pot dir moltes coses de com vivien els soldats republicans, i ens indica que la batalla de l'Ebre no va ser tan improvisada com es creia”, argumenta.
Concretament, s'han recuperat uns 60 metres lineals de construccions de pedra en sec d'una de les quatre terrasses: la tercera. S'ha desbrossat el terreny i s'han fet visitables un total de vuit edificacions de pedra en sec amb un únic refugi, excavat a la roca, d'uns 20 metres lineals i tres boques d'entrada. Una de les construccions té dues estances i un accés directe al refugi, cosa que fa pensar que podria haver allotjar algun comandament del XV Cos. Ara queda la feina d'analitzar el material que han localitzat durant la intervenció. “No hem trobat gaires coses perquè no hem excavat i perquè després de la guerra la gent de la zona es va anar emportant coses”, apunta Pere Rams, l'arqueòleg que ha dut a terme l'actuació. Entre el material aparegut hi ha bales, restes de vidre d'ampolles de vi i anís, llaunes de conserva i rajoles de vorera –algunes fileres encara es conserven en una de les construccions–, a més d'un fragment d'una tassa de porcellana. “Podem buscar d'on era el que ens pot donar més pistes dels ocupants”, apunta Rams.
Punt d'organització
També s'haurà d'indagar als arxius per saber més coses d'aquest campament perdut, campament del qual es tenien referències però que no va ser localitzat fins al 2005, any en què l'associació cultural Lo Riu el va trobar i el va vincular a la línia fortificada de la Fatarella, que és a escassos metres. El que d'entrada se sap és que era un punt d'organització, de distribució d'avituallament i munició –en línia recta és molt a prop de Flix, per on passaven al marge esquerre del riu–, i també d'assistència i evacuació de ferits.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.