Cent cinquanta premis en dos anys. Aquest és el balanç de la participació del cinema català en els festivals de cinema d'Europa, Àsia i Amèrica durant els anys 2009 i 2010. L'Acadèmia del Cinema Català ja anunciava l'excepcional collita el juliol passat, en la Festa d'Estiu del Cinema Català, i la llista no ha parat de créixer durant l'estiu i la tardor. Pel·lícules com La teta asustada, amb deu premis i distincions, i La mosquitera, amb vuit, destaquen en un total de 38 pel·lícules premiades.
La teta asustada destaca també per la qualitat de les distincions: la pel·lícula produïda per Antonio Chavarrías i dirigida per Claudia Llosa va obtenir l'Ós d'Or a la Berlinale del 2009 i va ser nominada als Oscar. També destaca la Palma d'Or de Cannes de L'oncle Boonmee, que pot recordar les seves vides passades, pel·lícula del director tailandès Apichatpong Weerasethakul que divendres que ve s'estrena als cinemes catalans. Entre els seus coproductors hi ha Lluís Miñarro, un candidat a ser el productor més present als festivals i més guardonat dels darrers anys (també ha participat en altres films premiats com La mosquitera, El somni, Family Strip...).
Hem preguntat a Lluís Miñarro quins creu que poden ser els motius que expliquen aquest boom de premis: “El cinema que es fa a Catalunya és més lliure perquè es treballa amb pocs diners i hi ha menys condicionants econòmics –explica–. Això permet fer un cinema més personal, de pressupost més petit, però més lliure, que connecta amb la sensibilitat dels programadors i de les audiències dels festivals”. Un cinema, en definitiva, “més proper a la sensibilitat d'aquests públics que les propostes que es limiten a copiar el cinema americà”.
També cal destacar el paper de productores com ara Escándalo Films, Sagrera Audiovisual, Ikiru Films, Media Films i Ovideo en l'èxit: totes han participat en més d'un film premiat. “El cinema català gaudeix de molt bona salut i cal celebrar-ho”, va dir Joel Joan a la Festa d'Estiu del Cinema Català. I les dades dels darrers mesos apunten que encara no s'ha tocat sostre.
Cinema experimental
Un dels darrers títols que cal afegir a la llista de premis és Pa negre, d'Agustí Villaronga. L'actriu Nora Navas va guanyar el premi d'interpretació femení del festival de Sant Sebastià, fa dos mesos. Isona Passola, la productora, creu que aquesta situació s'ha produït perquè la producció del país ha quedat fora de la gran indústria audiovisual: “Ens hem refugiat en el cinema experimental perquè és més barat, es necessiten menys recursos i més imaginació per fer pel·lícules. Anys endarrere, quan el grup Prisa i Canal Plus es van imposar a Madrid en la batalla de la industrialització, el cinema català en va quedar exclòs”.
Aquesta marginació s'ha invertit en termes positius: “El cinema experimental fet a Catalunya té una imatge de marca molt forta als festivals. Aquest és un dels pocs llocs on s'experimenta”, però tenim l'assignatura pendent d'arribar al gran públic”.
Trobar el seu públic
Aquesta assignatura pendent, Pa negre l'està superant amb nota: 720.000 euros i 120.000 espectadors en 33 dies d'exhibició. “Me la demanen a tot el món –comenta Passola–. Vinc de presentar-la a París, i anirem al festival de Palm Springs, que es fa abans dels Oscar. Però no la vull convertir en una pel·lícula de festivals, vull que trobi el seu públic, malgrat que sigui una pel·lícula d'autor”.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.