Abandonant Bangkok, els pares d'Apichatpong Weerasethakul van instal·lar-se com a metges al nord-est de Tailàndia quan el futur cineasta era un nen. Els records d'infància, en part lligats a les activitats mèdiques dels pares, van fer-se presents a Sindromes and a century (2007), la pel·lícula d'Apichatpong anterior a Uncle Boonmee..., que va ser rodada a la mateixa zona rural pobre del nord-est i en la qual un home es prepara per morir a conseqüència d'una malaltia renal. A més, a la bellíssima i sensual Blissfully yours (2002) un jove birmà, immigrant clandestí, pateix una estranya malaltia a la pell. Tot plegat no només fa evident l'obsessió mèdica i pels cossos malalts d'Apichatpong. També apunta la perseverança de la inspiració autobiogràfica en aquelles ficcions que semblen lliurar-se a la potència de la imaginació. Dit això perquè, preparant-se per morir, l'uncle Boonmee rep la visita del fantasma de la seva esposa, morta dinou anys enrere, i d'un fill, que va desaparèixer fa temps a la recerca d'un esperit visible en una fotografia i que retorna amb una aparença simiesca. A partir d'aquí, tant és possible la inclusió digressiva d'un conte sobre una princesa trista, posseïda en un llac per un peix gat fàl·lic, com l'exploració d'una cova en forma uterina que metaforitza el trànsit cap a la mort com un retorn cap a l'origen.
Els vius i els esperits
En tot cas, aquest conte de fantasmes recorda que el cinema és un espai destinat a la convivència entre els vius i els morts. El cine hi renova el seu caràcter espectral, però també la dimensió poètica i plàstica, la llibertat creativa, la capacitat pel misteri i el meravellós i fins una intencionalitat política reflectida en la visió fugaç d'un futur amb joves soldats somrients disposats a reprimir tota diferència.
Crítica a la repressió
Projectant-ho cap al futur, Apichatpong Weerasethakul, que a la vegada li fa dir a l'uncle Boonmee que potser paga pel fet d'haver matat comunistes quan era soldat, apunta cap a una repressió exercida al seu país i que, entre altres, no és aliena als camises roges revoltats mentre el film guanyava feliçment (i per a la felicitat de molts) la Palma d'Or a Canes. Es deixin anar i disfrutin-la.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.