L'escola pianística cubana no es cansarà mai de presentar-nos talents amb un domini esfereïdor tant de la tradició clàssica com de la jazzística, com també dels ritmes del seu país. Iván Melón Lewis, a qui s'ha pogut seguir la pista com a músic d'Issac Delgado i Concha Buika, ha publicat aquest 2010 el seu debut com a líder: Travesía, un disc que presentarà, en un cartell a mitges amb Horacio El Negro, avui a Mataró (L'Aliança) i demà a l'Hospitalet (Teatre Joventut), dos recitals del 42è Festival de Jazz de Barcelona. “El meu pare era director d'una orquestra de Pinar del Río amb la qual tocava cada dia, de manera que jo no tenia cap altra sortida que la de ser músic”, afirma Lewis, a qui un disc de vinil d'edició russa amb música d'Oscar Peterson, Bill Evans, Art Tatum i Erroll Garner va canviar la vida. “Tenia cinc anys i encara no tenia cap piano, però aquell disc, que rondava per casa, sobretot la part d'Evans, em va marcar a fons. Ell, Herbie Hancock, Gonzalo Rubalcaba i Chucho Valdés han estat les meves grans influències”. Travesía (produït per Javier Limón, amb l'habilitat de convertir en or tot allò que toca) reuneix vuit peces executades en quintet. “És un format –defensa– que em permet explorar molt. Tinc tantes idees al cap que si en puc plasmar només la meitat ja em dono per satisfet”.