Quan s'apropen a la redacció amb els vestits de gala –una combinació d'uniformes militars i iconografia infantil, que homenatja els Beatles de Sgt. Pepper's–, a un bar una senyora els mira enlluernada i pregunta: “Aquests nois són famosos?”.
Són Pulpopop, el grup que van formar ara fa dos anys el sarrianenc Edgar Massegú i el cellerenc Pau Boïgues –“De Ter a Ter, de vegades a contracorrent i fent més de salmó que de pop”– i que, després d'un centenar de concerts per tot Catalunya i Andorra, acaben de tenir el primer gran reconeixement públic: el segon premi (el Joventut) del concurs Sona 9. “Volem remarcar que en realitat no hem guanyat res i que Pulpopop comença ara”, diuen ells amb aquell to humil que tan bé queda a Guardiola. “Guanyarem alguna cosa quan fem un concert i la gent ompli la sala i s'ho passi bé. A Bikini ja va ser una mica així”, diuen en referència a la final del Sona 9, on va guanyar La Iaia, un grup amb el qual Pulpopop ha coincidit en totes les fases del Sona 9, a l'Aphònica de Banyoles i a l'Acústica de Figueres.
Pulpopop és un grup singular que ha sabut crear un univers propi en tots els aspectes de la seva activitat: les fotografies, l'actitud escènica i, sobretot, unes lletres tan elaborades com les melodies i els arranjaments musicals, que en Pau i l'Edgar creen en una interacció permanent que gairebé ja no necessita ni paraules. Semblen uns il·luminats (“Quan ens titllen de bojos, hi afegim: bojos sí, però con estudios!”), però tant ells com els músics de la banda, tenen una sòlida formació musical. I tenen cura dels detalls: la formació completa, amb vents, són vuit músics; vuit, com les lletres de Pulpopop i els tentacles del pop. Els mateixos tentacles que han afegit a l'uniforme escènic, com si fossin galons, arran de l'èxit al Sona 9, on quan se'ls va demanar que fessin una versió, ho van tenir molt clar: Octopu's garden, dels Beatles, que ells titulen Pulpopop jardí. El seu hit particular es titula Vull voler volar, un tema que van provar davant un centenar de nens i nenes a fora del seu local a Sarrià –“el nostre submarí”–, on sempre assagen de cara a un cartell on diu: “Públic”.
Elegància experimental
Ells van afegint detalls a la indumentària i a la música. “És una elegància in crescendo, que ara volem aplicar sobretot a les cançons”. El seu so parteix del pop, però aplicant-hi “afinacions obertes, coses del jazz i molta experimentació”.
En directe, es presenten com a duet –així actuaran el 13 de gener a l'Estació Espai Jove de Girona, per inaugurar el Mostrar't–; com a quartet, amb Manel Fortià (baix) i Marc Bòdalo (bateria), i finalment com a octet, la formació que volen potenciar, amb quatre vents.
Per al Sona 9 van gravar un tema (La Figuera de la saliva) amb Miqui Puig com a productor, i al gener tornaran amb ell per gravar quatre temes més destinats a un epé, inclòs també en el premi (500 còpies). Per a principis d'any també preparen una exposició, segurament a Sarrià, amb fotografies, vídeos i altres creacions de diferents autors al voltant del concepte Pulpopop.
Comentaris
Aquest grup té molt de futur. És una innovació en l'art complet. Conté música com a essència, teatre com a projecció i fotografia en quan a imatge. Les lletres són poètiques i la música... La música fa de nexe cohesionatiu de TOTA l'essència Pulpopop.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.