Autor de més de quaranta llibres, sobre cinema, semiòtica, cultura de masses, cultura de la imatge i sociologia de la comunicació, Romà Gubern Garriga-Nogués (Barcelona, 1934) és catedràtic emèrit de Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona. Guardonat amb la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts, recentment ha publicat ‘Metamorfosis de la lectura'
Una imatge val més que mil paraules?
A dins del meu cervell n'hi ha una que m'ha acompanyat durant tota la vida, com si fos un fantasma. Jo vaig néixer en una casa que està al costat del Coliseum, a la vora de la Gran Via. Doncs, bé, l'any 1937 l'edifici va ser destruït. I des de ben jovenet, sempre he sentit explicar aquesta història: durant un bombardeig, un senyor caminava de pressa pel carrer i, de cop i volta, l'artilleria li va volar el cap, però el seu tronc va seguir movent-se tres o quatre metres més! Tot i que jo no ho vaig viure, aquesta imatge sempre m'ha posat la pell de gallina.
I què pensa sobre les imatges del cinema català?
Doncs que no són tan colpidores. Però sí força singulars! El cinema català d'avui dia, per a mi, és força elitista. Experimental, radical. Sens dubte, a Catalunya som dins del gueto de l'alta cultura! Sàpiga que la majoria dels nostres directors són avantguardistes: Guerín, Recha, Serra… Tot i que encara hi ha avis o robinsons com Pons o Portabella, no recordo cap país del món que tingui la seva producció cinèfila centrada únicament en l'experimentalitat com a motor de força. Però, compte! Que ningú no pensi que això és una crítica! D'aquesta manera, per exemple, som molt presents als festivals de cinema.
Creu que l'espectador tindrà tard o d'hora el doblatge al català?
Primer, tot i que no he llegit la versió final, la llei del cinema català és una mica un calaix de sastre. És força anacrònica. Per exemple, no hi ha gaire res sobre el sistema digital. I per a mi, el present és digital. I el futur, també. D'altra banda, i passi el que passi, el Tribunal Constitucional ja està deslegitimat. Sense cap mena de dubte. I després, respecte al tema del doblatge, tot i tenir en compte que qualsevol cinèfil hi està en contra d'una manera rotunda, ja que la veu original és la integritat, gràcies al sistema digital, no hi hauria d'haver cap problema. Les meves reserves, per tant, només són de tipus artístic o estètic. Amb tot, però, la situació actual és la ideal per tal d'aconseguir-ho.
La subvenció és un mal del cinema?
Actualment, i per culpa de l'hegemonia de les majors, vivim en un règim de mercat que és un xic infidel o està d'alguna manera falsificat. Per aquests motius, òbviament, la competència és imperfecta. I per això, existeix la subvenció, la compensació. Malauradament, però, aquesta situació ens està creant una oferta molt artificial.
Sempre està amatent a tot allò que envolta el món del cinema. Per què no segueix escrivint La història del cinema?
No en tinc gaires ganes, la veritat. Aquest llibre va ser un encàrrec, i ja està! Quan sento parlar d'aquest assumpte, em poso força nerviós, ja que sembla que sigui el llibre de Gubern, m'entén?... Per cert, li he de confessar que en aquell moment vaig cometre l'error editorial més gran de la meva vida: no traduir-lo a l'anglès! I a més, em vaig vendre els drets… En fi, un desastre.
I per acabar, té algun anhel confessable?
Ara mateix estic preparant una enciclopèdia de l'erotisme als còmics. Amb Luis Gasca. M'agradaria veure-la publicada d'aquí a poc temps. I a més, li dono una primícia: acabo d'escriure la meva primera novel·la. Serà feminista, tindrà un puntet eròtic i tractarà sobre Carmen, de Mérimée. Això no obstant, tinc altres projectes i, alhora, m'envolten un parell de problemes. Sap què?... Vull explicar-li una cosa: avui dia jo només temo dos fets. L'un, el patiment físic a la fi de la vida. I l'altre, la maleïda malaltia de l'Alzheimer.

































Comentaris
Im - pre - sio- nant! Per certificar la defunció del cinema català no calen tantes paraules. "No recordo cap país del món que tingui la seva producció cinèfila centrada únicament en l'experimentali tat com a motor de força" ... A veure, volem que la gent vagi al cine a veure pel·lícules en català, o no? Com deia Josep Pla de Salvador Espriu, "mai cap autor ha fet tant d'esforç per no ser llegit". Doncs amb la merda de cienma que estem pagant entre tots, passa el mateix.
I sobre tot, DOLENT, MOLT DOLENT!
Em recorda l´anecdota de Lenin, quan al surti d´una exposicio de pintura li van preguntar: Que li ha semblat. Molt dolenta. Pero tots els pintors son membres del partit li van dir espantats . I ell va respondre, Si ,pero cap d´ells es pintor.
dongs el cinema que feia aquet personatge ,nó era gaira comercial ni cap eminencia de cinegratogràfica aixó era dels que estaben totes l'es nits al cerrer TUSET gaudin de la puta goix divin ,tal com es pronuncia en françès lamb tota ña colla de progresistes del licor de importació PALLASO FANTASME LLEPA CULS HI FRACASAT DIRECTOR DE CINEMA
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.