Si fa uns dies va morir Luis G. Berlanga, dilluns ho va fer un altre cineasta amb molts punts en comú amb l'autor d'El verdugo: Mario Monicelli, un dels grans mestres de la comèdia italiana. Tots dos van partir de l'herència del neorealisme per adoptar un àcid registre tragicòmic de tradició mediterrània. Aquesta setmana, la tragèdia va guanyar la partida a la farsa: Monicelli es va suïcidar a Roma als 95 anys; es va llençar per una finestra de l'hospital on estava ingressat, afectat d'un càncer de pròstata en fase terminal.

Després de fer de crític de cinema i assistent de direcció, i d'escriure molts guions, Monicelli va debutar oficialment com a director amb Totò cerca casa (1949), codirigida amb Stefano Vanzina, àlies Steno. Tots dos dirigirien conjuntament diverses comèdies, sovint protagonitzades pel gran humorista Totò.

Però la maduresa li arribaria en els seus films en solitari, en què esdevindria –amb Dino Risi, Luigi Comencini o Pietro Germi– un dels màxims exponents de la commedia all'italiana. Alguns dels seus films més cèlebres són les tan divertides com amargues Rufufú (1958), La gran guerra (1959), L'armada Brancaleone (1966) o Habitació per a quatre (1975). Mario Monicelli va treballar amb actors com ara Alberto Sordi, Vittorio Gassman, Marcello Mastroianni, Vittorio de Sica, Sofia Loren, Claudia Cardinale o Ugo Tognazzi.