Després de la trilogia d'Amores perros, 21 grams i Babel, el mexicà Alejandro González Iñárritu estrena Biutiful, un drama amb què Javier Bardem va guanyar el premi al millor actor al festival de Canes.
Des del començament es va plantejar ambientar Biutiful a Barcelona?
No. Jo tenia pensada la història des de temps enrere, però el 2007 vaig descobrir que havia de transcórrer aquí. M'ho va dir el personatge i em va encantar el context que oferia la ciutat, però que és representatiu de tot Europa.
A Babel mostrava el xoc entre el primer i tercer món rodant en països diferents; a Biutiful mostra en certa manera el mateix però en un únic escenari.
Sí, és curiós perquè jo volia fer una pel·lícula íntima amb un sol punt de vista, però van acabar aflorant d'altres personatges secundaris que aportaven d'altres perspectives, i la qüestió babelística es va acabar colant un altre cop, és el món que ens toca viure ara. Però no és un documental sobre Barcelona; ni tampoc Marambra Uxbal Barcelona [juga amb els noms dels protagonistes]: la ciutat és l'escenari però no és la protagonista.
Ni és l'única Barcelona possible.
Exacte. La de Vicky Cristina Barcelona també existeix, però no tota és així.
Què li va semblar la pel·lícula de Woody Allen?
Té una mirada diferent de la meva en 360 graus, la qual cosa és bona, l'artista té la llibertat de sentir-se atret per les diferents cares que hi ha.
És la primera pel·lícula que fa sense el guionista Guillermo Arriaga, i també la primera en què segueix una narració cronològicament lineal.
Ja havia explorat molt la multilinealitat, la desconstrucció narrativa, i em vaig apartar deliberadament d'aquesta mena d'estructures, volia explorar d'altres maneres de narrar.
També és la primera que té un gran protagonista principal: Uxbal, una mena d'heroi tràgic.
M'interessava arribar al final amb un sol personatge, i no saltant de l'un a l'altre, i va ser molt intens. I sí, si hagués d'enquadrar Biutiful en un gènere seria la tragèdia, ja que obeeix a les seves regles: hi ha un personatge colpejat pel destí, que tracta d'il·luminar-se dins la foscor a través de la compassió i l'amor. És un heroi ordinari, amb una missió.
La inclusió d'elements sobrenaturals és una herència mexicana?
Sí i no. Aquí també hi ha gent que parla amb els morts, i de fet el personatge de la vident està inspirat en una dona que vaig conèixer a Badalona. Però és cert que a Mèxic hi ha una tradició de culte a la mort i hi ha menys tanatofòbia que aquí.
Com es va documentar, per la immersió en el submón que retrata?
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.