Enrique Morente, el més gran revolucionari del cante flamenc, va morir ahir a la tarda en una clínica de Madrid després de sis dies d'incertesa entorn del seu estat de salut. El granadí, en mort cerebral des de diumenge, estava des de principi de la setmana passada en coma profund com a conseqüència d'una operació d'úlcera a què va ser sotmès amb caràcter d'urgència. El seu bon coneixement de la tradició flamenca, adquirit de ben petit en trobades familiars i veïnals al barri de l'Albaicín, on va néixer el dia de Nadal de 1942, i un afany investigador sense límits ni prejudicis que el va portar a col·laborar amb artistes tan diversos com Lagartija Nick, Sonic Youth, Pat Metheny, Ute Lemper i Khaled, van fer de Morente el cantaor més rellevant del flamenc després del seu admirat Camarón. Un quejío al servei dels versos de poetes com Fray Luis de León, Miguel Hernández i, sobretot, García Lorca; una perspectiva de la missa flamenca absolutament pròpia, i un disc, Omega (del 1996, firmat amb el grup de rock Lagartija Nick), que va fer posar els pèls de punta a la vella guàrdia del flamenc més pur però amb el qual, en canvi, es va guanyar la veneració de la generació indie, són algunes de les llums més refulgents del seu intens llegat.
Afany investigador
Conegut a Madrid, on s'estableix en plena adolescència, com Enrique El Granaíno, el cantaor comença a sobresortir ben d'hora com a dominador de palos flamencs complexos. Durant els 70 amassa un estil propi i atrau públic gràcies a la conversió en coplas de versos dels millors poetes espanyols. Al que més admira, Lorca, sobre el qual incidirà Omega, li dedica una primera aproximació el 1988. A partir d'aleshores, i pràcticament fins a Morente flamenco, publicat el 2009, s'endinsa en uns camins de l'avantguarda que ningú com ell explora amb tanta confiança i decisió.
“M'encanta com sona el català, i em sona estranyíssim que un cantaor català no canti en la seva llengua”, afirmava Morente –autèntic responsable que Miguel Poveda gravés en català Desglaç– ara fa un any en una entrevista a El Punt. El granadí, que considerava Albéniz com “el compositor més flamenc que ha existit mai” i havia ofert arreu del territori recitals molt recordats, estava preparant un segon disc sobre Picasso, amb el qual feia uns anys que estava obsessionat. Com el pintor, Morente, a partir d'un domini sublim de la tradició, va obrar grans miracles.
Comentaris
Massa d'hora has marxat, Enrique, Massa d'hora. Només he pogut veure un concert teu al Primavera Sound, i estava desitjant veure el següent. Ens haurem de quedar amb les teves joies sol, ó amb Los Planetas, ó amb Lagartija Nick, ó cantant a Leonard Cohen...i perdo el compte.
Massa d'hora, mestre. Descansai en Pau i ànims a la família.
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.