Qui era Innocenci Paulí? “Un pou de contínues sorpreses”, diu el seu biògraf, Salvador Tió, i és que aquest tortosí il·lustre però desconegut va estar relacionat amb gran part dels esdeveniments científics que van tindre lloc a finals del segle XIX a Catalunya, l'Estat espanyol i fins i tot arreu del món: des del descobriment de la vacuna contra el còlera, amb el doctor Ferran, fins a la fabricació de les primeres plaques fotogràfiques de gelatinobromur de plata (els primers negatius fotogràfics que van succeir les antigues plaques de vidre). Ara, l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre ha elaborat una unitat didàctica que pretén difondre entre els escolars de secundària les funcions d'un arxiu i ho fa furgant en la vida i miracles d'aquest tortosí polifacètic. “Ja va sent hora que se'l conegui”, manifesta Laura Tienda, l'autora, juntament amb David Garcia, del material didàctic que a partir del mes de març es posarà a l'abast dels centres de secundària de Tortosa a través del projecte local Descobreix la teua ciutat.

Tienda i Garcia s'han immers literalment en la figura d'Innocenci Paulí (Tortosa, 1854 - Barcelona, 1921) i n'han quedat fascinats. “Tot i ser pioner, va estar sempre en un segon pla potser perquè fins molt gran no va acabar de treure's la carrera de medicina”, assenyala Tienda. “Era com un home del renaixement al seu temps”, hi afegix Garcia, tot constatant que, tot i que no va acabar pràcticament cap carrera, va cursar estudis de medicina, enginyeria industrial i ciències. Això el va convertir en un expert en electricitat i telefonia: va realitzar les primeres comunicacions telefòniques a gran distància entre Tarragona i Tortosa (1878) i el primer enllumenat elèctric de la Feria de Sevilla (1883). A banda de treballar molts anys colze a colze amb el doctor Ferran, també va ser amic i veí de Josep Joaquim Landerer, geòleg vinculat a l'Observatori de l'Ebre, que el 1872 va posar el nom de Paulí a un dels fòssils descoberts al Port.

La unitat didàctica que ha elaborat l'Arxiu inclou la reproducció d'una seixantena de documents relacionats amb Paulí. Hi ha des de fotografies –en una de les quals està amb el doctor Ferran– fins a cartes, rebuts del banc, articles de l'època que parlen dels seus descobriments o un fragment del registre civil. “L'objectiu és que els alumnes coneguen les diferents tipologies de documents que poden trobar en un arxiu“, manifesta Tienda, tot precisant que aquestes reproduccions aporten informació del personatge i també de l'època. “Volem que els joves perdin la por a entrar en un arxiu”, diu. “I que sàpiguen que buscar la informació no és gens fàcil, ja que està molt dispersa”, hi afegix Garcia. En resum, obrir la caixa que pot semblar hermètica d'un arxiu i donar a entendre als escolars que ells, com Paulí, també generen documentació i qui sap si en un futur les seues dades també estaran disperses entre les 25 tipologies existents de documents que guarden els arxius.