Martí Serra és un poliglota del saxo amb una promiscuïtat a prova d'estils, gèneres i mil variacions. Era només qüestió de temps la seva irrupció com a líder de la seva proposta. Fa un parell d'anys ja va fer un primer avís amb un directe a la Jazzroom, en companyia de Xavi Maureta a la bateria i de Rai Ferrer al contrabaix. L'experiència, sota la tutela del segell Fresh Sound, es titulava Alguns moments bons. Ara per fi el saxo badaloní es mostra a cos sencer i en primera persona amb un treball íntegrament d'autoria pròpia i amb la incorporació al trio d'un quart element que no és altre que el pianista Sergi Sirvent. El nou disc, editat en CD i vinil, ha estat batejat amb el nom de Tea time i les 8 composicions que el conformen van ser la base del repertori que va presentar al Jamboree. Feia goig veure la sala plena atenta al creixement d'un músic que després de foguejar-se en múltiples fronts ara ha pres la determinació d'expressar-se amb veu pròpia. Una decisió que no se l'ha pres a la lleugera, tal com es va poder comprovar en el desenvolupament d'unes composicions gens condescendents ni lleugeres. Concebudes les diferents peces com un tot que camina en una mateixa direcció, Serra va fer prevaler el seu gust per l'harmonia abans que pel ritme. La creació d'una cadència i una atmosfera va passar davant de l'artifici de l'exhibició tècnica. El tenor, envellutat en els temps lents i enèrgic en els passatges d'intensitat, va alternar el so de grup amb fragmentacions del piano, la bateria i el contrabaix. Un permanent joc de contrastos sense perdre gens la cohesió i manifestant-se amb la convicció i la seguretat que li concedeix el fet d'expressar-se en primera persona.