El massís de les Gavarres, que fa 30.000 hectàrees i està repartit entre vint municipis del Baix Empordà i el Gironès, va ser declarat espai d'interès natural l'any 1992. La seva declaració va ser el resultat d'una campanya social de defensa d'aquest pulmó verd al cor de la demarcació de Girona.

Però la campanya social, a part de la preservació del patrimoni natural del massís, també volia mantenir el seu patrimoni cultural. Les Gavarres, fins no fa gaires dècades, era un espai força poblat i explotat. Fruit d'aquesta humanització, al massís s'hi poden trobar moltes empremtes, com poden ser fonts, molins, mines, forns de calç, pous de glaç, rajoleries... Uns 1.400 elements, segons la catalogació feta durant els anys noranta del segle passat.

El testimoni de la conservació del patrimoni cultural el va recuperar recentment el Consorci de les Gavarres, creat el 1998 i que aplega deu dels vint municipis, a part d'administracions superiors. Ara fa dos anys, el consorci va presentar oficialment al Departament de Cultura la seva proposta de declarar el massís zona d'interès etnològic. Una proposta amb la qual, en un principi, es volia preservar tots els elements. Però davant la complexitat que això comportaria, es va optar per triar deu elements que representessin tota la petja humana. Deu elements que es convertiran en béns culturals d'interès nacional.

Els deu elements triats són: el molí d'en Frigola, a Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura; els molins del mas Xifra de Vall i de Canadell, a Palamós; el forn Gran –de calç– de Fonteta; la rajoleria de can Frigola, a Sant Climent de Peralta; els pous de glaç de la font d'en Salomó, a Sant Pol (la Bisbal d'Empordà); la font Picant, a Madremanya; les mines Victoria Esperanza i Niño Jesús, a Celrà, i els aqüeductes de can Vilallonga, a Cassà de la Selva.

La tramitació de l'expedient l'està fent el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, que el va presentar l'octubre passat a la comissió assessora del patrimoni cultural català, organisme que ja hi ha donat el vistiplau. Com també ja li ha donat l'Institut d'Estudis Catalans. I ara, aquesta mateixa setmana, ja s'ha fet un altre pas endavant, amb la informació pública de l'expedient. Durant tot un mes, tothom pot presentar al·legacions a l'expedient. A partir d'aquí, caldrà estudiar-les i, ja sense gaires coses més, portar-lo a aprovació. Al Consorci de les Gavarres no pateixen gaire, ja que recorden que l'elecció dels deu elements es va fer amb el consens del territori, especialment dels propietaris. I mentrestant el consorci fa, a proposta de Dipsalut, un estudi de recerca i protecció de les fonts del massís amb la finalitat de preservar-les, però també per potenciar-les com un actiu turístic i de salut.